“En la meditació d’ahir, vaig sentir un desig vivíssim
de treballar per la puresa de la joventut,
i per mantenir el seu amor ben viu al gran do de la
virginitat, fins que fossin cridats a un altre estat.”
(El meu diari de guerra. Dia 20 de novembre de 1938, a Cap de Pont de Seròs).
Molt s’ha escrit de l’estimació que tenia el Dr. Pere Tarrés per la virtut de la puresa. Defensava la castedat de les persones, segons el propi estat, en les seves exhortacions i en els seus escrits. Se’n guarden molts a l’Arxiu Tarrés, així com articles i parlaments d’admiradors del beat Tarrés.
Malgrat que avui dia no és de moda tocar aquests temes Records i Notícies es complau de transcriure’n un. És tracta del parlament que va fer el recordat canonge i jurista, Dr. Malaquies Zayas, amb motiu de la presentació del llibre Diaris íntims del Dr. Tarrés, el dia 21 de novembre de l’any 2000. Destaquem els punts que fan referència al nostre tema.
Després d’una introducció va dir: “Fem memòria de la inscripció gravada a la Capella del sepulcre del Dr. Tarrés: La seva joventut fou una flama d’apostolat i una glosa vivent de la puresa... una follia d’amor a Déu i a les ànimes. Cal remarcar com va estimar aquesta virtut que ja l’any 1927, tot just iniciat l’exercici de la medicina a Monistrol de Calders, féu vot de castedat, consagrant la seva vida ja de seglar –i segurament que llavors no havent-se encara revelat la vocació sacerdotal– a tan noble ideal de vida com el millor exponent d’autodomini i d’autèntica virilitat, bo i venerant la dona i veient en ella la grandesa de la maternitat, com a reflex de la Verge Maria, mare de Jesucrist. Aquest ideal que es va reflectir en l’exercici de la medicina, feia que el seu tracte amb les noies portés aquestes a estimar la virtut.
”Com no havia d’encaixar aquest ideal seu amb l’engrescador moviment de joventut sorgit l’any 1931, amb la seva participació en la Federació de Joves Cristians de Catalunya?
”Amb quin entusiasme d’apostolat prestigiós i convincent no es lliurà tot seguit per enardir la joventut en la propagació del segon punt del decàleg que diu: El fejocista és joiosament pur, proclama la concepció cristiana de la família, la dignificació de l’amor, respecta l’honor de la noia i se’n declara defensor?
”No és fàcil comprendre com un ideal tan alt pogués enardir la joventut. Tal vegada algú pugui dir que en aquell temps això era fàcil. Em limito a respondre amb el testimoni d’un prohom, literat eximi, com ho és el mestre Joaquim Ruyra, que quatre anys després de la fundació de la FJC, deia: La riada de generacions que he anat seguint en el llarg viatge de la meva vida s’ha descristianitzat als meus ulls. Els homes que hi vaig trobar al començament ja no eren gaire fervorosos, però d’una manera més o menys rutinària, practicaven la pietat. Després els rutinaris passaren a indiferents i els indiferents s’anaren tornant incrèduls, i finalment, àdhuc els que restaven addictes a Crist patien d’un glaçament de cor i d’una galvana que els impossibilitaven. Arribades a tal misèria, calia crear un apostolat cristià que exercís, no precisament dintre les esglésies, sinó més aviat a llur defora, a la tertúlia, al cafè, al taller, a la fàbrica... I aquest apostolat està en vies de formació. Tots l’esperem dels nostres fejocistes i avantguardistes, joves ardents, batalladors, instruïts en la doctrina de Jesucrist i desitjosos de predicar-les.
”El cert és que proclamar davant la joventut d’aquell temps, o en el d’aquest, un ideal tan elevat sols podia i pot fer-se per la força d’un moviment... I és en aquest context que el Dr. Tarrés ho encaixà en una glossa del setmanari Flama epigrafiat “Pel triomf de la puresa”, refermant: La puresa en la joventut és la sal que allibera els pobles de la corrupció; és la més sòlida garantia de la pau familiar; és el fonament de la futura grandesa material i espiritual dels pobles.
”Però el més impressionant fou l’ardorós parlament adreçat als més de deu mil joves que s’aplegaren al Gran Teatre Olímpia en una inimaginable afirmació d’entusiasme al mig d’una societat descristianitzada, amb el seu elogi de “Madonna puresa” que aixecà de les butaques aquella munió de joves; estimeu la vostra puresa; sigueu dignes, costi el que costi”.
I va afegir més endavant: “No puc acabar sense parlar de la projecció, ara, de l’exemplaritat del Dr. Tarrés, ben especialment entre els joves i noies en la forja d’aquell ideal de l’honestedat de vida, de joiosa dignificació de l’amor, de la concepció cristiana de la família. I sobretot, en un context de crida positiva, prestigiosa, que no mogui a mofa dels descreguts o de l’ambient tan majoritàriament dominant entre els joves i noies, en els adolescents i fins i tot, ara, en els infants.
”Que com en el temps de la Federació, va provocar l’admiració, no pas fonamentant en pors repressives, o en la ignorància, o simplement per evitar contagis o prevenció del sida, que tot això també, però no sols per això. No n’hi ha prou. El missatge per sobre la formulació prohibitiva ha de ser, pel que fa especialment als cristians, de crida a la virtut, a l’honor, a la dignitat personal, i fins a la mística captivadora com la convincentment propagada pel Dr. Pere Tarrés, que en lloc de la fragilitat de la por, generava amor, amor veritable.
”Ho sabran fer les actuals associacions cristianes de la nostra Església? Tant de bo que semblantment a la Federació de Joves Cristians de Catalunya amb els seus 14.000 afiliats, més els 8.000 avantguardistes cristal·litzés el missatge en el respecte emocionat de la dignitat virginal de les noies, a l’ideal de matrimoni pel camí d’un nuviatge fidel, en el sorgiment de vocacions sacerdotals i religioses que ompliren els monestirs, les cases de vida consagrada i els seminaris d’aquells temps, tot i la persecució afrontada de contrapartida. I que com ho referma l’himne de la FJC, unint les veus i els cors, cantaven:
Portem al cor la joventut
com una flama sempre encesa,
i és nostra força la virtut
i és la nostra arma la puresa.
Refem el món ingrat i trist,
som cavallers fidels del Crist”.
NOTÍCIES
Premi Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret
El premi “Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret” en la celebració de la festa patronal “La vigília de sant Lluc”, de Manresa, organitzada per la Junta Comarcal del Bages del Col·legi oficial de Metges de Barcelona, enguany ha estat compartit pels germans metges Ramon i Emili Bernades. Aquest premi s’atorga com a recompensa de la bonhomia, altruisme i dedicació professional d’un metge envers els seus pacients. El doctor Emili, especialista en reumatologia, i el doctor Ramon, en rehabilitació, ja jubilats, han estat reconeguts per la feina ben feta.
Cal notar que coincidint amb aquestes dates, el Dr. Josep Saló Serra, que va ser guardonat amb aquest premi l’any 2004, ha mort als cent anys. Fou un antic Fejocista i amic personal del Beat Pere Tarrés.
Clausura del procés diocesà del presumpte miracle
El dissabte, dia 11 de gener, a les dotze del migdia, a les dependències del bisbat de Terrassa, se celebrarà l’acte públic de la clausura del procés diocesà del presumpte miracle atribuït per a intercessió del beat Pere Tarrés. Tot seguit es portarà la documentació a Roma, a la Congregació de les Causes dels Sants, per fer-ne l’estudi.
Sepulcre del Beat Pere Tarrés
És constant la presència de persones que preguen prop del sepulcre del beat. El seu record perdura en els que el van conèixer, i ell va essent conegut per les noves generacions. A l’Arxiu Tarrés arriben cartes testimoniant gràcies rebudes per la seva intercessió.
