Mor Mn. Francesc Raventós, vicepostulador de la causa de canonització del beat Pere Tarrés
Mn. Francesc Raventós i Pujol, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, canonge emèrit del Capítol de la Catedral de Barcelona i vicepostulador de la causa de canonització del Dr. Pere Tarrés, ha mort en la pau de Crist el 15 d’agost del 2018, als 86 anys.
Nascut el 7 de gener del 1932, va ser ordenat sacerdot el 22 de desembre del 1956 a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona. La primera missa la va celebrar l’endemà, dia 23, a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. «Des d’aquell dia, el ministeri de prevere ha omplert tota la meva vida», comentava Mn. Raventós amb motiu de les seves noces d’or sacerdotals.
L’any 1975 Mn. Francesc Raventós i Pujol va ser nomenat vicepostulador de la causa de beatificació i canonització del Dr. Pere Tarrés.
Durant quaranta-tres anys (1970-2013) va estar al capdavant de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol. «Mossèn Raventós ha fet de la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol una veritable família», va afirmar el cardenal Lluís Martínez Sistach durant l’acte d’homenatge que se li va dedicar el 12 de desembre del 2013 amb motiu del seu relleu en la direcció del centre.
dissabte, 25 d’agost del 2018
dimarts, 17 d’abril del 2018
RIN 125 - Recordant fets passats
Records i
Notícies, 125 | Maig de 2018
RECORDANT FETS
PASSATS
“ Avui –escriu en un dels
moments culminants de la seva vida- m’he sentit capaç de fer Jesús allò que ell
féu per mi: donar-me tot, absolutament tot, sense reserves, oferint-li de bon
grat la meva vida, i oferint-me com a víctima del seu amor; disposat, amb la
seva gràcia, a tota mena de sofriments i dolors, a soportar tota mena
d’injúries i deshonres, a perdre la vida com a Ell li plagui. Tot, sense
reserves, per Jesús”.
“Aquest fou el Dr. Tarrés. Si no penetréssim en aquest aspecte de la seva vida, penso que no copsaríem un dels elements més íntims. Encara avui ens pot estimular a tots! Ell visqué una constant exigència de donar-se de fer-se ofrena a Déu i als homes. La seva autèntica vocació fou estimar. Amb els malalts, en la F.J.C. en les parròquies i obres diocesanes que li foren encomanades, el Dr. Tarrés –com a escrit un dels nostres laics que el conegué- de sistema no en tenia cap; més ben dit en tenia un de sol, i encara no era ell. El seu sistema era el mateix de Jesucrist: anar, treballar, estimar, sacrificar-se i donar-se”.
Certament el Dr. Tarrés fou, per dir-ho amb paraules d’avui, un sacerdot per als altres. Referint-se al temps en què exercí la professió mèdica, escriu un dels seus amics més íntims: “era l’harmonia perfecta d’una criatura humana: intel·ligència perfecta, sensibilitat exquisida,amb un caràcter amable i simpàtic, i tot comprès en una sola idea: estimar Déu sobretot... i amb una finalitat: la santedat. Per això ell va fer de a medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medecina. No es por establir, en ell, una barrera entre sacerdot i metge”.
“El món interior del Dr. Tarrés consistí en la vivència constant de la flama viva de l’amor sobrenatural. Aquest inspirà els seus pensaments, les seves aspiracions, tots els seus actes...És meravellós de veure com aquesta flama l’empeny vers les altures...només cal llegir les pàgines del seu <Diari de guerra> per veure com una i altra vegada torna sobre aquest diàleg d’amor amb Déu i exigència de donar-se al proïsme”.
“El foc de l’amor a Déu fou, l’eix central de l’espiritualitat del Dr. Tarrés i la font de la seva constant dedicació a l’apostolat. Com fou també -cada punt mereixeria una reflexió més ampla- de la seva referència essencial, plena de pietat, vers l’Eucaristia i la mare de Déu. Home de pregària, aimant de la castedat i de la pobresa radical es distingí també per la seva acceptació generosa i sobrenatural del sofriment físic i moral...”
“Aquests espiritualitat del Dr. Tarrés algú podria qualificar-la d <desencarnada>. No és pas veritat! Ell també fou home de gran preocupació social; fou veritable apòstol del món obrer...Sens dubte que el Dr. Tarrés fou fill del seu temps, de a seva època i, en molts aspectes, condicionat per ella. Però la rel de la seva espiritualitat és tan essencial i fonamental, que pot i té d’ajudar-nos molt a estimar Déu i servir l’Església del nostre temps, com ell ho féu...”
FESTA DEL
BEAT PERE TARRÉS
a les vuit del vespre
MANRESA
A la parròquia de la Mare de Déu del Carme
a les set del vespre
Han passat anys d’aquell 6 de novembre
de l’any 1975 quan en ocasió dels 25 anys de la mort del Dr. Pere Tarrés es va
fer el trasllat de les seves despulles
mortals a l’església de Sarrià. Amb motiu d’aquell fet es va parlar i
escriure molt sobre ell. És per això que “Records i Notícies” vol recordar alguns dels
nombrosos escrits que es van publicar per rememorar com se’l valorava i constatar
com s’admirava la seva persona presentant-la com a model de santedat.
Un dels escrits a recordar és la carta
del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, que va escriure als
preveres de l’arquebisbat en la que ens dona unes pinzellades de l’exemplaritat
d’aquest gran metge, apòstol de la joventut i sacerdot.
Diu el Dr. Jubany: “...La memòria viva del Dr. Tarrés –tan nostre... ha d’ésser un motiu
per a penetrar més i més en els aspectes profunds i decisius de la seva
personalitat. La seva espiritualitat ferma i el seu gran testimoniatge foren
extraordinaris. Doncs bé, per entendre al Dr. Tarrés, cal comprendre la seva
ànima d’apòstol. Ho fou sempre, en totes les seves actuacions: com a metge; com
a dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya; com a servidor dels
seus germans en el front de guerra; sobretot com a sacerdot...”.
“Fou un
prevere que es donà sempre amb un amor perseverant. Fou l’home d’una
espiritualitat fonda i, a la vegada, d’una entrega generosa a l’apostolat. Tota
la seva vida fou un holocauste, una oblació feta a Déu i als seus germans, els
homes. Realitzà veritables bogeries –són paraules seves- per les ànimes”.
“Aquest fou el Dr. Tarrés. Si no penetréssim en aquest aspecte de la seva vida, penso que no copsaríem un dels elements més íntims. Encara avui ens pot estimular a tots! Ell visqué una constant exigència de donar-se de fer-se ofrena a Déu i als homes. La seva autèntica vocació fou estimar. Amb els malalts, en la F.J.C. en les parròquies i obres diocesanes que li foren encomanades, el Dr. Tarrés –com a escrit un dels nostres laics que el conegué- de sistema no en tenia cap; més ben dit en tenia un de sol, i encara no era ell. El seu sistema era el mateix de Jesucrist: anar, treballar, estimar, sacrificar-se i donar-se”.
Certament el Dr. Tarrés fou, per dir-ho amb paraules d’avui, un sacerdot per als altres. Referint-se al temps en què exercí la professió mèdica, escriu un dels seus amics més íntims: “era l’harmonia perfecta d’una criatura humana: intel·ligència perfecta, sensibilitat exquisida,amb un caràcter amable i simpàtic, i tot comprès en una sola idea: estimar Déu sobretot... i amb una finalitat: la santedat. Per això ell va fer de a medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medecina. No es por establir, en ell, una barrera entre sacerdot i metge”.
“El món interior del Dr. Tarrés consistí en la vivència constant de la flama viva de l’amor sobrenatural. Aquest inspirà els seus pensaments, les seves aspiracions, tots els seus actes...És meravellós de veure com aquesta flama l’empeny vers les altures...només cal llegir les pàgines del seu <Diari de guerra> per veure com una i altra vegada torna sobre aquest diàleg d’amor amb Déu i exigència de donar-se al proïsme”.
“El foc de l’amor a Déu fou, l’eix central de l’espiritualitat del Dr. Tarrés i la font de la seva constant dedicació a l’apostolat. Com fou també -cada punt mereixeria una reflexió més ampla- de la seva referència essencial, plena de pietat, vers l’Eucaristia i la mare de Déu. Home de pregària, aimant de la castedat i de la pobresa radical es distingí també per la seva acceptació generosa i sobrenatural del sofriment físic i moral...”
“Aquests espiritualitat del Dr. Tarrés algú podria qualificar-la d <desencarnada>. No és pas veritat! Ell també fou home de gran preocupació social; fou veritable apòstol del món obrer...Sens dubte que el Dr. Tarrés fou fill del seu temps, de a seva època i, en molts aspectes, condicionat per ella. Però la rel de la seva espiritualitat és tan essencial i fonamental, que pot i té d’ajudar-nos molt a estimar Déu i servir l’Església del nostre temps, com ell ho féu...”
Aquestes reflexions del Cardenal Jubany
en la seva carta ens poden ajudar a tenir més present, avui, aquest figura
senyera com estímul, exemplar i ajuda
per la nostra vida cristiana.
Dimecres, dia 30 de
maig
BARCELONA
A la parròquia de
Sant Vicenç de Sarriàa les vuit del vespre
Concelebració
Eucarística
presidida per Mons.
Sergi Gordo, bisbe auxiliarMANRESA
A la parròquia de la Mare de Déu del Carme
a les set del vespre
Concelebració
Eucarística
NOTÍCIES
Memorial Pere Tarrrés
Ubicat en un lloc més
assequible de la parròquia de Sarrià, es pot visitar aquesta exposició
permanent d’objectes personals del Beat Pere Tarrés de les diferents etapes de
la seva vida. És pot fer amb una visita guiada que acaba amb una pregària
davant del seu sepulcre.
XXII Premi
vivències mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret
La Junta Comarcal del
Bages del Col·legi de Metges de Barcelona en la festa de Sant Lluc d’enguany va atorgar, a títol pòstum, el XXII Premi
Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret al Dr. Antoni Carles Ugarte.
Article sobre el beat doctor Tarrés i la Humanae Vitae
Amb motiu de la
proximitat del cinquantè aniversari de la promulgació d’aquesta encíclica del
beat Pau VI, el Dr. Josep Maria Simon ha escrit un article en el que recorda
que tots i cada un, com el beat doctor Tarrés,
hem de buscar/demanar el do de la puresa. RIN 124 - Pere Tarrés i Catalunya
RECORDS i NOTÍCIES, núm. 124
Maig 2017
PERE TARRÉS
I CATALUNYA
“Hem passat per zones ben àrides que sols l’esforç de Catalunya és capaç de convertir en verger d’olivers i garrofers.”
(Diari de guerra, 7 de desembre del 1938)
En el llibre que recull la
documentació que va ser presentada a Roma per confirmar la santedat del Dr.
Pere Tarrés –l’anomenada “Positio super virtutibus”–, hi ha un capítol dedicat
a la virtut de la Justícia, en el qual es parla de l’estima del Beat Pere
Tarrés al seu País, i allà s’afirma que aquest amor a Catalunya va ser sempre present
en la seva vida i en gran manera, però sense desenfocar-se, ans bé, harmonitzant-lo
amb l’amor a Déu.
Aquesta afirmació la confirmen molts
dels testimonis que van declarar en el procés en què s’investigava sobre la
vida exemplar i les virtuts del Dr. Tarrés. Així el seu amic i col·laborador,
el Dr. Gerard Manresa, parlant sobre aquest tema, recordava: “L’amor que tenia en Pere a la terra i al
país que havia nascut es manifestava sobretot en els nostres diàlegs mantinguts
durant les freqüents excursions apostòliques, quan comentava i gaudia de la
contemplació de les belleses de la
nostra terra, que per a ell eren obres de Déu”. I així mateix ho
confirma la Núria Montserrat, la qual explica que anant amb les noies de
l’Acció Catòlica de Sarrià al poble de Sant Esteve Sesrovires, on havia estat
de vicari, al contemplar des del tren les vinyes i els camps de conreu, els deia: “Mireu
que bé que treballen els nostres pagesos! Mireu, mireu quines vinyes i quins
conreus més macos! Que ben fets! Que n’és de bonica la nostra terra!”. I,
encara més ho precisa un membre de la Federació de Joves Cristians de
Catalunya, l’Enric Torrente, el qual recordava: “Mai amagava el seu amor a Catalunya, però mai li vaig notar cap
demostració de partidisme polític”.
Ell mateix havia raonat el seu
pensament sobre el perquè de l’amor a la pròpia terra, en una glossa que es va
publicar al setmanari Flama el 7
d’octubre del 1932 i que anava dirigida als joves militants de la Federació.
Deia: “El patriotisme és una qualitat
essencial inherent a l’ànima de tots els homes, que respon a un ideal de
fervent amor a la terra que l’ha vist néixer”. Més endavant afirmava: “El patriotisme és com una virtut més de
l’ànima que Déu infon a tots els homes i que mercès a la qual, aquests estimen
amb deliri el seu país, siguin quines siguin les seves característiques... és
el mateix Diví Artífex qui l’ha
encastada com una de tantes perles precioses que embelleixen el nostre esperit”.
I afegia: “El patriotisme representa
l’amor a la terra en tots els aspectes: és l’amor a les belleses naturals, a la
seva història i a la seva tradició, en una paraula a totes aquelles
característiques que la distingeixen i que fan que aquella siguin la meva
Pàtria”. I precisava: “Nosaltres, els
catalans, quin dubte hi ha que som patriotes i que estimem la terra que ens ha
vist néixer. Podem amagar-ho? És que hem d’avergonyir-nos d’estimar la nostra
Catalunya? És que constitueix un mancament el confessar-ho? Ans al contrari,
ens en gloriem perquè el Bon Déu que és qui fa els pobles, ens l’ha donada i
l’ha feta bella i exuberant de vida perquè nosaltres glorificant-la glorifiquem
a Ell; i n’estem joiosos perquè l’ha feta cristiana i santa, perquè en ella
s’hi santifiquin els seus fills i ens hi santifiquem nosaltres, i perquè l’ha
feta feinera i activa, al peu d’una mar evocadora de grans gestes; i perquè
l’ha omplert de fills il·lustres que li han donat un nom immarcescible. Per
això i perquè hi tenim les cendres dels nostres avis, i ha estat qui ha forjat
el nostre caràcter, el nostre seny i ideals i la deu dels nostres amors; per
tot això, repetim, ens sentim patriotes convençuts, plenament convençuts. Però
el nostre patriotisme és pur, puríssim com la frescor de l’aubada, sense
ingerència de partidismes de cap mena. Som patriotes d’una terra cristiana que
Déu va formar en Primavera i que per sobre tota altra ensenya posa la de la
Creu”.
En Domènec Castellet, natural i
feligrès del poble de Sant Esteve Sesrovires, havia sentit aquestes idees
directament del Dr. Tarrés, essent vicari del seu poble, i confirma que aplicava
aquesta doctrina amb la seva activitat ministerial, quan explica: “Era un gran amant de la nostra terra i de
les seves tradicions que fomentava amb interès com per exemple la sardana i
altres manifestacions culturals com el cant coral, el teatre, l’esport...”.
I el bisbe Mons Ramon Daumal, que va treballar junt amb el Dr. Tarrés a la
parròquia de Sarrià, i que el coneixia a fons, afirma: “Em consta que professava un gran amor als valors autòctons de
Catalunya, però el seu gran esperit sacerdotal el col·locava per sobre de tot
partidisme polític”.
Tarrés, en moments difícils i de
sofriment en el País, veu la mà poderosa de la Providència que vetlla per la
seva Pàtria que Ell feu cristiana, i vol que continuï sent-ho. Així ho escriurà
en un article en què reflexiona sobre la situació del moment, i diu: “Amics, perquè tots tenim deutes a saldar, i
tant de bo que el nostre poble s’adonés que tot el desgavell prové de la manca
del regnat de Jesucrist en nosaltres”. I acaba aquest escrit formulant una
afirmació que determina una posició semblant a la que va escriure en Joan
Maragall durant al Setmana Tràgica: “Per
la sang vessada, pel sofriment de tot un poble que vol retrobar Déu, treballem
i lluitem. Benaurats els pobles que tenen Déu per únic protector i ajuda i que
caminen únicament per les seves vies”.
I amb aquesta visió es comprèn que a
l’acabar el Diari de guerra escrivís: “Déu
meu, salveu la Pàtria! Us ofereixo tots els sofriments i angoixes soferts fins
ara...Que aquets anys de sofriment serveixin per a la vostra glòria i per a la
meva santificació.”
El
Beat Pere Tarrés, tal com hem dit i afirma el document de la “Positio”, va saber
enfocar el seu gran amor a Catalunya harmonitzant-lo amb l’amor a Déu.
NOTÍCIES
Premi Vivències Mèdiques Dr. Tarrés
La vigília de Sant
Lluc, a l’octubre del 2017, la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges
de Barcelona va atorgar el XXI premi Vivències
mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret al pediatre Dr. Josep Maria Muixí en recompensa de la bonhomia, l’altruisme i
la dedicació professional.
Documental web sobre la vida del beat Pere Tarrés
Recordem que podem
acostar-nos al coneixement del beat Pere Tarrés gràcies al documental www.doctortarres.com en el qual l’espectador pot triar els
capítols que puguin ser més del seu interès, entre quatre possibilitats: metge,
sacerdot, apòstol i escriptor.
Llibres sobre el Dr. Tarrés
Si no trobeu a les
llibreries el llibre que desitgeu, podeu preguntar si el tenen a la Parròquia
de Sarrià o a la Vicepostulació
BARCELONA
Dimarts, dia 30 de maig, a les 20.00 h, a
la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
Concelebració Eucarística, presidida pel nou rector Mn. Salvador
Bacardit
MANRESA
Dimarts, dia 30 de maig, a les 19.00 h, a la parròquia de la Mare de Déu del Carme
Concelebració Eucarística
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
