RECORDS I NOTÍCIES
Núm. 112 Setembre 2012
El beat Pere Tarrés era un
contemplatiu
“No sap com em descansa l’esperit, la
visió d’aquestes valls pirinenques!”
(D’una carta escrita el dia 11 de juliol
de 1947 des de Núria)
Una imatge del beat Pere Tarrés, revestit amb els ornaments per a celebrar missa, s’ha col·locat i beneït solemnement en el Santuari de la Mare de Déu de Núria, en record de les seves estades en aquest lloc privilegiat del nostre Pirineu, i així poder ser recordat i venerat per tots aquells que pugin a venerar la “Verge voltada de soledats”. L’escultora, Rebeca Muñoz, ha plasmat en l’escultura l’actitud contemplativa en què habitualment vivia l’ànima del Dr. Pere Tarrés, que, a la vegada, portava un ritme frenètic d’activitat apostòlica. Ella ha intentat plasmar en la fusta –i creiem que ho ha aconseguit– aquell capteniment del nostre Beat que es desprèn de la fotografia de l’any 1947 on es mostra el Dr. Tarrés assegut, en plena muntanya, meditatiu i contemplant el santuari que es veu a la llunyania al mig de la Vall de Núria.
El Dr. Tarrés era un autèntic contemplatiu,
com ho demostren els seus escrits, principalment El meu diari de guerra. I és a Núria –com escriu un dels seus
biògrafs– “on Tarrés retroba aquell Pirineu que havia conegut en temps de
guerra, amb les muntanyes i valls que li parlen tant de Déu. Fervent admirador
de la natura, la seva ànima extraordinàriament sensible hi frueix molt, tot
contemplant les meravelles d’aquest lloc, de tantes belleses naturals.”
Ell tenia ànima de poeta i es meravellava de tot el que veia en la muntanya, i tot el portava a Déu: En El meu diari de guerra són moltes les vegades que els protagonistes del seu escrit són les muntanyes, els arbres, el vent, la pluja i fins les petites i humils flors del bosc. En una ocasió n’arriba a enviar-ne una, en la carta dirigida a la seva mare des del front, perquè la posin vora de l’Amat, és a dir, vora del sagrari de casa on guardava l’Eucaristia per causa de la persecució religiosa que havia clausurat tots els llocs de culte. Ell volia que aquella meravella de la petita flor boscana collida en el front de guerra fos una crida i una petició de pau davant del Creador present en el sagrari.
Pels caminets de Núria, on anava com a consiliari de la branca femenina de l’Acció Catòlica de Sarrià, revivia el que havia vist i gaudit pel seu pas en el front de guerra, malgrat viure-ho llavors en una situació dolorosa. Amb caire joiós ajudava a les noies a fi que s’adonessin de les flors boscanes, veiessin la seva bellesa i lloessin el seu Creador. Mostrava aquells clavellets de pastor, tan senzills, tan tènues, d’un lilà clar, amb la seva fina olor; aquells petits lliris blaus de les gencianes, arrapats a terra entre la gespa, i els botons d’or i els petits miosotis amb la seva palmeta de blau clar. També valorava, fins i tot, les clares, obertes i senzilles margarides de bosc, i sobretot feia que s’adonessin de les petites floretes blanques que sols es fan arran de l’aigua.
Tota planta el portava a Déu: els cardots que es veien arreu i dels quals tenia un ram damunt la taula de la cel·la número 19 de l’hostatgeria, on ell escrivia; eren morats, aspres, punxants, com el dolor que sentia i que li amarava l’ànima pel dol per tantes ànimes que es perdien, i, a la vegada, li recordaven la importància de sacrificar-se i donar-se, perdut en mil treballs generosos, en mil sofrences pels germans, en mil ànsies d’amor i d’ofrena a l’Amat.
De tota la Natura treia ocasió per a parlar de Déu i per a ajudar, a qui l’escoltava, a enlairar-se en la contemplació. “Quan la boira és baixa i va emmantellant les muntanyes –els deia–: Us heu fixat quan es fon i desapareix com deixa la muntanya neta?” I comparava la boira a les temptacions que ens envolten i ofusquen sense deixar-nos veure el camí de Déu, dient: “Hem de fer com els avets, com les pedres, aguantar-nos amb fermesa i, després, quedarem blancs, nets, purificats per la lluita, i podrem dir-li a l’Amat que l’estimem, que el preferim. La boira –la prova– ens farà més humils, car constatarem la nostra feblesa, però com que ens haurem fiat d’Ell enmig de la foscor, sentirem el goig del retrobament de l’Amor”. També la boira li recordava el fum de les xemeneies de les fàbriques on molts obrers vivien ofuscats per ideologies que els marginaven de Déu.
Ell tenia ànima de poeta i es meravellava de tot el que veia en la muntanya, i tot el portava a Déu: En El meu diari de guerra són moltes les vegades que els protagonistes del seu escrit són les muntanyes, els arbres, el vent, la pluja i fins les petites i humils flors del bosc. En una ocasió n’arriba a enviar-ne una, en la carta dirigida a la seva mare des del front, perquè la posin vora de l’Amat, és a dir, vora del sagrari de casa on guardava l’Eucaristia per causa de la persecució religiosa que havia clausurat tots els llocs de culte. Ell volia que aquella meravella de la petita flor boscana collida en el front de guerra fos una crida i una petició de pau davant del Creador present en el sagrari.
Pels caminets de Núria, on anava com a consiliari de la branca femenina de l’Acció Catòlica de Sarrià, revivia el que havia vist i gaudit pel seu pas en el front de guerra, malgrat viure-ho llavors en una situació dolorosa. Amb caire joiós ajudava a les noies a fi que s’adonessin de les flors boscanes, veiessin la seva bellesa i lloessin el seu Creador. Mostrava aquells clavellets de pastor, tan senzills, tan tènues, d’un lilà clar, amb la seva fina olor; aquells petits lliris blaus de les gencianes, arrapats a terra entre la gespa, i els botons d’or i els petits miosotis amb la seva palmeta de blau clar. També valorava, fins i tot, les clares, obertes i senzilles margarides de bosc, i sobretot feia que s’adonessin de les petites floretes blanques que sols es fan arran de l’aigua.
Tota planta el portava a Déu: els cardots que es veien arreu i dels quals tenia un ram damunt la taula de la cel·la número 19 de l’hostatgeria, on ell escrivia; eren morats, aspres, punxants, com el dolor que sentia i que li amarava l’ànima pel dol per tantes ànimes que es perdien, i, a la vegada, li recordaven la importància de sacrificar-se i donar-se, perdut en mil treballs generosos, en mil sofrences pels germans, en mil ànsies d’amor i d’ofrena a l’Amat.
De tota la Natura treia ocasió per a parlar de Déu i per a ajudar, a qui l’escoltava, a enlairar-se en la contemplació. “Quan la boira és baixa i va emmantellant les muntanyes –els deia–: Us heu fixat quan es fon i desapareix com deixa la muntanya neta?” I comparava la boira a les temptacions que ens envolten i ofusquen sense deixar-nos veure el camí de Déu, dient: “Hem de fer com els avets, com les pedres, aguantar-nos amb fermesa i, després, quedarem blancs, nets, purificats per la lluita, i podrem dir-li a l’Amat que l’estimem, que el preferim. La boira –la prova– ens farà més humils, car constatarem la nostra feblesa, però com que ens haurem fiat d’Ell enmig de la foscor, sentirem el goig del retrobament de l’Amor”. També la boira li recordava el fum de les xemeneies de les fàbriques on molts obrers vivien ofuscats per ideologies que els marginaven de Déu.
Igualment admirava la neu. Núria fou per
al Dr. Tarrés com el compliment d’una gran il·lusió. Veure la neu era com
contemplar la plasmació del seu ideal de puresa, de castedat perfecta, de
virginitat. Per això quan en alguna excursió, acompanyant com a consiliari les
noies de Sarrià, veia una congesta de neu, s’il·lusionava com un infant davant
una joguina nova: la mirava i, estimant-la, la comparava sempre a la virtut que
“per fer-la nostra, l’hem de treballar com qui puja i assoleix un cim”, i
afegia: “No sé per què la gent frueix tant en trepitjar la seva blancor. Quina
llàstima! Que miserable és l’home que es complau a posar la seva petja en la
blancor puríssima de la neu, sense recança! I això quantes vegades es repeteix
en la vida moral! Cal treballar molt per salvar la blancor immaculada de les
poncelles en flor, envoltades del perill de tantes petjades.” Aquesta preferència
del Dr. Tarrés per la virtut de la puresa manifestada en la blancor de la neu,
va tenir una sorprenent manifestació quan el dia 31 d’agost de 1950, mentre el
Dr. Tarrés agonitzava, una nevada va deixar blancs els punts més alts de les
muntanyes de Núria.
Que la nova imatge del beat Pere Tarrés que es troba a la paret dreta de la nau del santuari de Núria ens ajudi, sempre que pugem a venerar la Verge Maria, a acostar-nos amb més fervor a la Mare i a trobar un camí de lloança a Déu, tot contemplant la meravellosa natura que envolta aquest Santuari.
Que la nova imatge del beat Pere Tarrés que es troba a la paret dreta de la nau del santuari de Núria ens ajudi, sempre que pugem a venerar la Verge Maria, a acostar-nos amb més fervor a la Mare i a trobar un camí de lloança a Déu, tot contemplant la meravellosa natura que envolta aquest Santuari.
NOTÍCIES
Terrassa
Així com va lliurar-se un bust del beat
Pere Tarrés, obra de l’escultora Rebeca Muñoz, a la Casa de l’Església del bisbat
de Sant Feliu de Llobregat, el passat 31 de juliol la vicepostulació va lliurar
al Sr. Bisbe de Terrassa un bust del Beat, obra de l’escultor Ramon Cuello, que
serà col·locat en el seminari d’aquesta diòcesi, perquè sigui un estímul a la
santedat per als candidats al sacerdoci.
Presumpte miracle
Segueix l’estudi d’un possible miracle
atribuït a la intercessió del beat Pere Tarrés. S’està esperant la declaració
d’un metge professor als Estats Units, especialista de la malaltia que afectava
a la persona curada.
Carta circular
Ens comuniquen de l’abadia de Saint
Joseph de Clairval de Flavigny, a França, que el proper Nadal publicaran, com
acostumen a fer cada trimestre, un llarg escrit: una carta espiritual, aquesta
vegada sobre la vida i virtuts del beat Pere Tarrés. Aquestes cartes circulars
es distribueixen en diverses llengües –també en català– per tot el món.
Correspondència
S’han rebut cartes interessant-se per conèixer
la vida i santedat del Dr. Tarrés. No solament de Catalunya i d’indrets
d’Espanya, sinó fins de Polònia, Brasil, Filipines, Itàlia, França...
FOTOS
FOTOS
1. El Dr. Tarrés contemplant
el santuari i la vall de Núria des de les proximitats de la cova de sant Gil.
2. Detall de la nova
imatge del beat Tarrés al santuari de Núria.
3. El Dr. Tarrés
travessant un dels rierols de Núria.
