diumenge, 25 de setembre del 2016

RIN 122 - El beat Pere Tarrés a Internet

“El Dr. Pere Tarrés és un testimoni perenne
d’una fe i un amor fondament viscuts.”
Card. Narcís Jubany


El beat Pere Tarrés a Internet

El Dr. Tarrés, ja en vida, era reconegut com a persona extraordinària humanament i espiritualment. Com a metge era un professional totalment entregat a la seva professió, caritatiu i molt ben preparat per a atendre degudament els pacients. S’havia dit d’ell que “Tarrés és d’aquells que només en passa un de tant en tant, a la facultat”. Era, a la vegada,  un capdavanter en l’acció apostòlica de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, enardint la joventut amb els seus parlaments entusiasmadors, acompanyats del seu prestigi de metge i amb una sòlida  formació religiosa i profunda vida espiritual, amb el seu zel infatigable i amb una simpatia proverbial que el feien el tipus ideal de fejocista. I en el seu ministeri pastoral fou un sacerdot totalment i generosament donat a Déu i als germans, sense estalviar res, santificant-se somrient i sofrint; fou un artista a harmonitzar una activitat sorprenent amb una vida interior que li traspuava pertot arreu.

En morir es va fer palesa l’admiració i estimació que li tenien els que el coneixien. “Ha mort un sant”, aquesta era la vox populi que va ser confirmada per les paraules del Prelat que el va presentar com un model a imitar. Mentre va estar de cos present una corrua contínua de persones desfilà davant d’ell: molts feien passar per les seves mans rosaris i objectes piadosos. Com digué un formador del seminari: “La seva mort santa ha estat el coronament d’una vida santa”. Al seu enterrament hi assistiren moltes persones, algunes de les quals l’acompanyaren fins al cementiri; el nínxol número 537 de la via de sant Josep va esdevenir un lloc de peregrinació.

El bon exemple que va deixar fou recordat, tot seguit, pels molts actes que es van celebrar i pels escrits que es van publicar. Ja al mes de la seva mort es va editar el llibre Frutos y enseñanzas que evoca els trets característics de la seva vida y una senzilla visió de tota la seva obra d’apostolat. A Manresa celebraren el seu record, erigint un monòlit als jardins de la Seu, i amb un celebració anual, i l’Ajuntament li dedicà un carrer; a Sant Esteve Sesrovires es col·locava a la façana de la parròquia una placa honorant el vicari exemplar; al Sanatori-Clínica de la Mercè, on va morir, s’hi va col·locar un bust obra de l’escultor Cèsar Vilà; a Núria es  va inaugurar, prop de l’ermita de Sant Gil, una font dedicada al recordat Dr. Tarrés; a Monistrol de Calders s’hi plantà un monòlit recordant el vot de castedat que ell va fer en aquest poble la nit de Nadal del 1928, essent un clar i únic monument a la castedat; a Montserrat fou inaugurada, a la façana del monestir, una escultura relleu, obra de Ramon Cuello; es publicà seu Diari de Guerra , del qual s’han fet, ja, cinc edicions; el Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar un concurs, que va guanyar l’escultora Rebeca Muñoz;  i, a més de molts altres actes que seria llarg d’anomenar, sobresortí el trasllat de les seves despulles a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, on es va aplegar una gran multitud d’amics i devots, i on posteriorment s’ornamentà la capella amb les pintures de Joan Torras i l’escultura de Montserrat Garcia Rius.

I va ser en l’acte de la seva beatificació que el Papa Joan Pau II va exhortar-nos a tenir viva, sempre, aquesta figura quan ens digué: “El nou beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemplar lluminós per als cristians del nostre temps”.

Tot i aquesta multitud d’actes que s’han anat fent des de la seva mort i les paraules del Papa que cal tenir sempre presents, és llei de vida que la generació que va conèixer personalment al beat Pere Tarrés hagi anat deixant aquest món, i hi ha el risc que en les noves generacions quedin oblidades l’exemplaritat de la vida del beat i que les seves obres i el testimoni de fe, de servei i d’abnegació quedessin  deixades de banda per les noves promocions que no l’han conegut ni n’han sentit a parlar. És per aquest motiu que la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques i la Postulació de la Causa de Canonització del beat Pere Tarrés han cregut oportú demanar a Global 3D Solutions, productora catalana especialitzada en nous formats audiovisuals, que preparés un documental, el qual el passat 23 de maig es va presentar al saló d’actes de l’Instituto Maria Santissima Bambina del Vaticà, on s’hi havia muntat una exposició sobre la Vida i situació del procés de canonització del beat Pere Tarrés, a fi que d’una manera fàcil i atractiva es divulgui, avui, la riquesa de la vida i obres exemplars i alliçonadores del Dr. Pere Tarrés.

El documental es troba a Internet, que és una finestra que permetrà que tothom que tingui curiositat per a conèixer-lo, o se senti atret tant per la seva personalitat com per la seva santedat i vivències històriques, el pugui descobrir, independentment de la ubicació física o edat. Internet, d’alguna manera, el fa també més universal. Per visualitzar-lo, que és gratuït i està disponible en versió catalana i castellana, cal connectar-se a la pàgina web www.doctortarres.com on l’espectador pot triar entre quatre temàtiques de la seva vida: com a metge, apòstol, sacerdot o escriptor. S’hi inclou més d’un centenar d’imatges de l’arxiu fotogràfic de la Comissió pro Canonització del Dr. Tarrés i entrevistes a persones que el van conèixer, com la seva germana, el seu amic el doctor Gerard Manresa Formosa, amb qui va fundar la Clínica-Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè, o el pare Cassià Just, abat del monestir de Montserrat.

Esperem que gràcies a aquest mitjà, puguem arribar al màxim nombre de persones, ja que el beat Pere Tarrés és un testimoni de fe i d’amor excepcional, d’ahir, d’avui, i de sempre, i hem d’animar els cristians d’avui a imitar les seves virtuts humanes i espirituals.

 
NOTÍCIES

Una exposició itinerant

La mateixa entitat Global 3D Solutions, productora catalana especialitzada en nous formats audiovisuals, ha preparat uns cinc mòduls per oferir, d’una manera visual i senzilla, la figura i l’obra del beat Pere Tarrés, i així tenir una exposició itinerant que pugui presentar-se en els llocs on desitgin donar a conèixer aquest Fill de la nostra Terra.

Als qui pugui interessar fer una exposició amb aquest material poden sol·licitar-ho a Josep M. Simón.

Cartes rebudes

A l’Arxiu Tarrés s’han rebut cartes que demostren interès per la figura del beat Tarrés i/o que demanen estampes i llibres. A més de diferents indrets de Catalunya, han arribat cartes de Madrid, Toledo, Estats Units, Filipines, Polònia...  Això vol dir que es van coneixen la vida i virtuts del Dr. Pere Tarrés.

 

dimarts, 3 de maig del 2016

RiN 121 - Un metge amb misericòrdia

UN METGE AMB MISERICÒRDIA

            El beat Pere Tarrés era un metge molt competent en la medicina com ho demostren, no solament les altes notes que va treure en tota la seva carrera, sinó també com ho testifica el seu professor el Dr. Francesc Esquerdo, que el reconeixia com un deixeble amb una precoç maduresa professional i clínica, i també com ho diuen els nombrosos testimonis que van declarar en el procés de Canonització, els quals el presenten com un metge molt preparat i de primera categoria.

            Però unit a aquesta competència professional se li destacava un gran amor i una total dedicació a favor dels malalts, conseqüència lògica de la seva profunda vida de fe. El seu amic el Dr. Gerard Manresa descriu encertadament el concepte que el Dr. Tarrés tenia de la seva professió, i del respecte i amor que li inspirava el malalt; deia Tarrés: “Jo diria que el metge davant el malalt és com el sacerdot davant l’altar. El llit és l’altar, el malalt és la víctima que sofreix. El metge, un veritable sacerdot. Heu pensat mai en aquesta idea en trobar-vos davant un malalt que pateix en el llit del dolor, o davant la taula d’operacions amb el malalt que sagna?”. Amb aquesta visió s’expliquen les seves moltes actituds caritatives i d’amor que el metge Tarrés tenia envers els malalts. Es dedicava totalment al pacient de qui tenia cura, amb tota la seva competència mèdica i a la vegada amb un tracte afable, cordial, amb un esperit de gran delicadesa i amb una disponibilitat plena, evitant, alhora, de no ser carregós amb les famílies pels honoraris que cobrava. De fet, per aquest motiu, moltes vegades els refusava o els retornava si s’adonava que en aquella casa hi havia problemes econòmics. Un exemple el tenim amb una malalta que va atendre,  l’Encarnació Bover, la qual explica: “El Dr. Tarrés després de cobrar els seus honoraris per les visites que havia fet, i coneixent la situació de dificultats econòmiques que passàvem, va dir al meu pare: “He acceptat el diner per la visita realitzada, però ara que ja és meu, els el dono a vostès”.

            Un altre testimoni sobre aquesta actitud d’amor i caritat ens la dóna la Montserrat González, que va tenir el Dr. Tarrés com a metge de la seva família, la qual explica: “Quan vaig estar greument malalta del tifus, jo i la meva família vàrem tenir ocasió de conèixer a fons que el metge Tarrés era un gran home i un gran metge, no solament per la seva ètica i altura professional sinó també per la seva humanitat, delicadesa, bondat, altruisme i total entrega al malalt i al necessitat. Vaig estar molt greu fins al punt que el mateix Dr. Tarrés es pensava que em moriria, però gràcies a la seva dedicació vaig recuperar-me. Estava molt dèbil i no tenia gens de gana, però ell per animar-me, ja que per la manca de gana no volia menjar-me el plat de sèmola que em donava la meva mare, ell mateix me la va donar tot rient i, com si no tingués res més a fer, es va asseure al llit mentre m’anava dient: “Oi que és bona?”. Aquesta donació ens va impressionar a tots els de casa. I més quan en acabar els seus serveis i va ser l’hora d’abonar els seus honoraris va dir a la mare: “Prou feina tindrà per a abonar el deute dels medicaments i altres despeses causades per la malaltia. Jo em sento plenament satisfet i pagat en veure que la seva filla està plenament recuperada”. El Dr. Tarrés estimava el malalt i l’ajudava amb ciència i amb caritat.
            Aquesta donació la va viure també en els moments difícils del front de guerra. El dia 24 de juliol de 1938 escriu en el Diari de Guerra, després de la sagnant batalla del Valadredo: “Els assistírem tots [els ferits]. Mentre els curava oferia a l’Amor el seu sofriment per la salvació de la Pàtria i em donava tot a Ell per col·laborar a aquesta magna obra i he pensat el que devia haver sofert l’Amat quan els homes arriben a sofrir tant! Trobava consol a amoixar-los tant com podia”.

            I aquestes actituds les podem veure escrites per ell mateix el dia 1 de gener del 1938, pocs mesos abans de ser mobilitzat per a anar al front, quan va escriure en el seu Diari Íntim els propòsits d’entrada d’un any nou: “Exercir, durant aquest temps, la meva professió de metge amb un esperit de caritat evangèlica. Procuraré portar la meva tasca com si fos exclusivament una obra de misericòrdia. Procuraré veure en cada malalt la imatge de Jesús que sofreix”. Amb aquestes paraules retrata ben clarament el seu interior, que estima i vol ajudar el qui ho necessita. Un bon exemple que ens dóna el beat Pere Tarrés en aquest any jubilar de la misericòrdia.


NOTÍCIES   NOTICIES   NOTÍCIES   NOTICIES   NOTÍCIES   NOTICIES

Premi Vivències Mèdiques Dr. Tarrés
            El guardó que atorga anualment, en la festa de La Vigília de Sant Lluc, la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, que recompensa la bonhomia, l’altruisme i la dedicació professional d’un metge envers els malalts, fou concedit l’any 2014 al Pediatre Dr. Josep Maria March; i l’any 2015 al Dr. Josep Sorribas, metge de Geriatria, medicina d’empresa i medicina interna.

Exposició sobre el Dr. Tarrés
            El dia 23 de maig s’inaugura a Roma una exposició sobre la vida, virtuts i situació del procés de canonització. Aquesta exposició, posteriorment, s’exposarà en altres llocs.

Llibre
            Mn. Albert Ruiz Elias ha publicat un llibre sobre el seu oncle, el destacat membre de la F.J.C. Ferran M. Ruiz Hebrard, amic del beat Dr. Tarrés. En les seves pàgines es parla moltes vegades d’ell.

Documental
            Oriol Riart, historiador, ha publicat un documental sobre la batalla de Valadredo en el qual, com a fil conductor, utilitza el diari de guerra del Dr. Tarrés.