dimarts, 14 d’octubre del 2014

RIN 118. Ara fa deu anys

Records i Notícies
Núm. 118 - Setembre 2014

ARA FA DEU ANYS

         Sí, el dia 5 de setembre va fer deu anys d’aquell solemne acte que tingué lloc a l’esplanada de Montorso, prop del santuari de la Mare de Déu de Loreto, en la qual el Papa Joan Pau II va beatificar el Dr. Pere Tarrés.
         En ocasió d’aquest aniversari Records i Notícies es proposa fer memòria d’algunes de les reflexions que, en els actes de la beatificació, van fer els nostres pastors de l’Església, a fi d’ajudar a mantenir ben viva l’exemplaritat d’aquell que el cardenal Narcís Jubany havia anomenat Un testimoni d’avui i de sempre.

         El Papa, en l’homilia de la missa de la beatificació, ens va retratar el nou beat amb les següents paraules: “Pere Tarrés i Claret, primer metge i després sacerdot, va esmerçar el seu apostolat principalment entre els joves... En l’exercici de la seva professió mèdica es va lliurar amb especial sol·licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol de Crist sofrent. I ja sacerdot, es lliurà amb generós esforç a les tasques del seu ministeri, mantenint-se fidel al compromís assumit a la vigília de l’Ordenació: “Un sol propòsit, Senyor: sacerdot sant, costi el que costi”. Va acceptar amb fe i heroica paciència una dolorosa malaltia que el va portar a la mort quan sols tenia quaranta-cinc anys. Malgrat els seus sofriments repetia una i altra vegada: “Que n’ha estat, de bo, el Senyor amb mi”, i afegia:  “Sóc verdaderament feliç”.
          I en acabar l’Eucaristia, com entrada a la pregària de l’Àngelus, ens va dir el que representava per a nosaltres: “El nou beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps”.
          Dos dies més tard, en l’audiència que el Sant Pare va concedir als pelegrins que havien assistit a la beatificació, va afegir: “La vida del nou beat, plena de profunda devoció a la Mare de Déu, estava centrada en Jesús, a qui es va lliurar totalment com a apòstol de la joventut, especialment en la Federació de Joves Cristians de Catalunya i en l’Acció Catòlica. Pere Tarrés continua sent un exemple per als metges, perquè estimava el malalt com a persona, ajudant-lo a guarir o a suportar el dolor. Així mateix, com a home de cor indivís i per la seva dedicació incansable als fidels i als diferents apostolats que li van ser confiats, és també un model per als sacerdots d’avui. El beat Tarrés mai no va perdre l’amor pel sacrifici, i per això és un exemple clar dels qui, enmig de les dificultats, consagren la seva vida per la causa del Regne de Déu, a través d’un servei generós als germans més necessitats.”

                  L’endemà de la beatificació l’Arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, va presidir la concelebració de l’Eucaristia d’acció de gràcies a l’altar de la Càtedra de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, i en l’homilia va assenyalar uns trets del Beat que ens són avui un al·licient per a admirar, imitar i créixer en la seva devoció.
Remarca, entre altres coses:
                  Una vida molt intensa.  La Providència el portà a dedicar uns anys a l’exercici de la professió mèdica i uns anys a l’exercici del ministeri presbiteral. Però sempre ho va fer mogut pel seu amor al Senyor i als germans, realitzant-ho i vivint-ho amb una actitud vocacional ben pregona.
Durant la seva vida, però especialment els últims anys, va continuar en la seva pròpia carn allò que encara falta als sofriments de Crist en bé del seu cos que és l’Església. Va lliurar de jove la seva vida al Senyor i va experimentar amb goig que el Senyor havia escoltat la seva consagració més radical.
                  El seu enamorament del Senyor.  El secret de tota la vida de Pere Tarrés, viscuda amb molta intensitat, es troba en el seu enamorament del Senyor. Aquest amor a Jesús –l’Amat, com ell deia–el definia.
Fou un home d’intensa i llarga oració, mantenint sempre la seva gran capacitat de treball. Ell escriurà: és en l’oració on s’enforteix la meva ànima; i aprenc, en la meditació, que cal fer joiosament la voluntat de Déu i que tot el que s’esdevé és per tal que pugui manifestar la glòria de Déu... En totes les hores tristes –que sortosament no són gaires–, quan el cor sembla que es vol queixar del seu confinament prolongat, hi ha sort de l’oració. Per ell la pregària ha de constituir la pedra angular. Si l’home oblida això, el seu treball serà estèril.
Afirma que l’oració, fecunda les  ànimes... entendreix els cors i els omple de caritat, és la fornal de la fortalesa, de la valentia cristiana i de tots els heroismes, és, en una paraula, l’escola del coneixement de Déu.
                  Una vida centrada en Crist.  El beat Tarrés centrà tota la seva vida en Crist... L’Església al nostre país ha d’oferir el bé més preciós i que ningú més no pot donar-li... És necessari i urgent l’anunci explícit de Jesucrist als homes i dones de la nostra societat.
                  Importància de la santedat.  La proclamació del beat Pere Tarrés, fejocista, metge i sacerdot, posa en relleu la importància cabdal de la santedat. Ell escriurà: som creats per a arribar als cims de la santedat. No podem oblidar que els sants i les santes són els qui han realitzat el millor servei a l’Església en els temps més difícils.
                  La competència professional.  Ell va viure el que és característic dels laics cristians, el seu caràcter secular. Va fer de metge, amb prestigi i competència, i sempre amb coherència amb la seva fe.
                  Model per als nostres preveres.  Va viure el sacerdoci amb la caritat pastoral pròpia del Bon Pastor, que esmerça l’existència al servei del ministeri i que fuig de la temptació del funcionariat, i va realitzar el ministeri amb joia i amb convicció, amb realisme i amb esperança.
                  Impuls a la pastoral de joventut.  La beatificació de Pere Tarrés, apòstol dels joves, hauria d’ajudar-nos per tal de donar un nou impuls a la pastoral de joventut de les nostres diòcesis.
                  Amor als pobres i necessitats.  Pere Tarrés amb la seva vida ens mena a intensificar el nostre amor als pobres i necessitats. El testimoni de la caritat és una dimensió essencial de tot cristià.

                  L’exemplaritat del beat Dr. Tarrés és un estímul per a tots aquells, sobretot els joves, els metges i els sacerdots, que volen viure el seu cristianisme en plenitud, i és per a qui el descobreix la sorpresa d’un home conseqüent amb les seves idees i totalment donat a Déu i als germans.


NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES –

Celebració del desè aniversari a Roma
La postuladora Dra. Silvia Correale ens va comunicar que la presidència nacional de l’Acció Catòlica Italiana va organitzar amb motiu dels deu anys de la beatificació del Dr. Pere Tarrés, d’Alberto Marbelli i de Pina Soriano una celebració solemne, el dia 5 de setembre, a la capella dels sants i beats de l’A.C., amb la celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe Mons. Francesco Lambiasi.

Correspondència
D’una manera constant, de tant en tant, van arribant a la seu de la vicepostulació cartes dient que, havent conegut la vida i virtuts del beat Pere Tarrés per mitjà de llibres, fullets, conferències o per Internet, demanen relíquies, estampes, o biografies del beat. Provenen especialment d’Itàlia, però també de Polònia, Croàcia, Canadà... a més de les de Catalunya i d’altres indrets d’Espanya.

Noves estampes
El capellà custodi del santuari de Núria, per indicació de l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, ha editat unes estampes amb la fotografia de la imatge del Dr. Tarrés que es venera en aquella església i amb l’oració del beat i un breu resum biogràfic i de la seva relació amb Núria.

Frase que encapçala

“El nou beat significa un gran honor per a la vostra terra.”
                  (Paraules del Papa sant Joan Pau II en l’acte de la beatificació).

Fotografia 1

El vicepostulador, Mn. Francesc Raventós, porta la relíquia del nou beat al Papa.

Fotografia 2

La fotografia del nou beat i la seva relíquia, presentats a la veneració dels assistents a la missa de beatificació.

Fotografia 3

Els fidels reunits davant l’altar de la Càtedra, de la basílica de Sant Pere de Roma.



dimecres, 7 de maig del 2014

IN 117 - El Dr Pere Tarrés, pioner de Càritas

Records i Notícies
Núm. 117 – Maig 2014

EL Dr. PERE TARRÉS PIONER DE CÀRITAS

         En el Butlletí del bisbat de Barcelona de l’any 1945 hi ha un decret del bisbe diocesà, Dr. Gregorio Modrego, en què nomena el Dr. Pere Tarrés Claret director substitut del Secretariat Diocesà de Beneficència. El secretari-director en aquells moments era el Dr. Albert Bonet Marrugat, el qual havia estat nomenat, l’any anterior, com a primer secretari del nou organisme, creat feia poc, per unificar les obres benèfiques de l’Església de Barcelona amb el títol de Secretariat Diocesà de Beneficència, que tenia per objecte atendre les persones i famílies que vivien en situacions de gran indigència i amb privació dels mitjans necessaris per a viure dignament, ja que en aquells anys no existien pensions ni cobertures socials o assegurances, i per altra part, en els anys posteriors a la guerra civil pul·lulaven greus malalties, especialment la tuberculosi. Era l’embrió de la futura Càritas Diocesana que aquest any ha celebrat els setanta anys de la seva acció pastoral.

         El motiu d’aquest nomenament del Dr. Tarrés a l’any d’haver-se iniciat el Secretariat de Beneficència, va ser motivat pel fet que el Dr. Albert Bonet va ser cridat a Madrid per la Junta de Bisbes Metropolitans amb la finalitat de dirigir el moviment de l’Acció Catòlica a tot Espanya. De moment el Dr. Bonet va intentar compartir els dos càrrecs, però de seguida va veure que no podia cuidar-se de les dues responsabilitats i va pregar al Prelat que l’alliberés d’aquella tasca, suggerint-li com a continuador el Dr. Tarrés, que havia estat el seu braç dret en la Federació de Joves Cristians de Catalunya i que coneixia prou bé per les seves qualitats de metge, pel seu esperit caritatiu i pel fet d’estar seriosament preocupat per la problemàtica del seu temps. El Dr. Modrego va accedir a la petició i va nomenar el Dr. Tarrés secretari substitut, encara que, de fet, des del primer moment va actuar com a secretari i, molt aviat, va passar a ser el secretari-director definitiu del Secretariat, pràcticament fins a la seva mort. De tal manera que podem considerar-lo com el pioner de la futura Càritas Diocesana.

         Mn. Joan Bonet i Baltà, nebot del Dr. Albert Bonet, va declarar en el procés de Beatificació del Dr. Tarrés que “pel tracte que havia tingut amb ell puc assegurar que es va lliurar amb tot entusiasme al treball propi del secretariat creant-ne, per aconseguir els seus fins, els serveis adequats, i posant tot el seu interès a millorar els suburbis de Barcelona, reunint-se, per aconseguir-ho, amb alguns dels responsables civils. Quan se li plantejava una situació en el camp de la beneficència, l’esperit caritatiu del Dr. Tarrés es llançava a buscar-hi solucions”.

         Per altra part Mn. Josep Maria Fornalls i Cantons, col·laborador del Dr. Tarrés en el Secretariat de Beneficència, concreta més el que va declarar Mn. Joan Bonet, ja que detalla: “En l’oficina situada en el Bisbat acudien diàriament moltes persones a visitar-lo: algunes li entregaven almoines, però la majoria era per demanar-li ajuda de tot tipus: material, jurídic, mèdic... El Dr. Tarrés va saber trobar persones que voluntàriament i d’una forma gratuïta oferien serveis professionals als necessitats... Ajudava econòmicament a molts però moltes vegades es veia obligat, per la manca de diners, a dir-los amb bones paraules que faria el que podria per ajudar-les. Puc assegurar que les veia sortir del seu despatx contentes de la bona acollida que havien tingut. Atenia els casos més apurats, pagant lloguers o altres necessitats al moment o quan li lliuraven almoines, que jo mateix, per indicació seva anava a portar als domicilis dels necessitats. La gent, tant els que donaven com els que rebien almoines, sortien del seu despatx amb una bona imatge de l’Església”.

         És evident que moltes necessitats sobrepassaven la capacitat de solució que tenia el Secretariat, però el Dr. Tarrés no es perdia a buscar camins de solució i afrontar degudament les possibles sortides, inclús en el pla tècnic-sociològic. Així va confeccionar un estudi sobre les condicions en què es vivia en els suburbis; va donar a conèixer el que es realitzava en el Secretariat, amb les sessions i l’exposició en la “Secció de Caritat” dins del Congrés Diocesà d’Acció Catòlica de l’any 1949. També amb els col·loquis, presidits per ell, entorn de l’organització de la caritat durant la Setmana celebrada a la Sala d’Actes de la “Caixa de Pensions” i sobretot la posada en marxa del Sanatori Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, amb col·laboració amb el Dr. Gerard Manresa i un equip qualificat de metges, per a atendre els malalts de la tuberculosi, que en aquells anys era una autèntica epidèmia.

         Recordant el que s’ha dit amb motiu de la celebració dels setanta anys de Càritas Diocesana, amb les paraules del Papa Francesc: “Les obres de l’amor a les altres persones són la manifestació externa més perfecta de la gràcia interior de l’Esperit”, podem afirmar que aquesta frase del Papa resumeix l’amor envers el proïsme que va venir a ensenyar-nos Jesucrist i que precisament va inspirar, fa setanta anys, la creació i les actuacions de l’actual Càritas Diocesana de Barcelona. Podem agrair al beat Pere Tarrés i als altres pioners d’aquell Secretariat de Beneficència els fonaments sòlids amb què van bastir aquesta noble Institució del Bisbat de Barcelona.

NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES –

El beat Pere Tarrés presentat al papa Francesc
         En l’audiència que el Papa concedí als participants de l’assemblea plenària del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut, el metge català Dr. Josep Maria Simón, president de la Federació Mundial d’Associacions Mèdiques Catòliques (FIAMC) i membre d’aquest Consell, saludà el Sant Pare Francesc i li lliurà la medalla commemorativa de la beatificació i uns escrits del beat Dr. Pere Tarrés.


Nou carrer dedicat al Beat Dr. Pere Tarrés
         El poble de Burg ha dedicat el carrer on el Dr. Tarrés havia instal·lat el seu hospital de campanya durant la seva estada, en plena guerra, en aquell poble dels Pirineus (de l’1 al 14 de juny del 1938), al nostre beat Pere Tarrés. Ja són deu els carrers i places, en la nostra geografia, que porten el seu nom (a Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Monistrol de Calders, Noves de Segre, Garcia, Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Castellcir i Burg).

Gràcies rebudes
         A l’Arxiu Pere Tarrés s’han rebut, de tant en tant, notificacions de gràcies rebudes per intercessió del Beat Dr. Pere Tarrés. En donem constància en aquest full de Records i Notícies. Aquestes cartes i les almoines que també arriben són una prova que es tracta d’una causa viva i que el Dr. Tarrés té devots arreu de la nostra geografia i també en altres indrets.

                                              *************

(En lloc de frase que encapçala, posar en un requadre:)

FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS

    Divendres, 30 de maig del 2014

                 BARCELONA
A la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
   (on va actuar i hi ha el seu sepulcre),
       a dos quarts de vuit del vespre
CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA
     Presidida pel bisbe de Terrassa
      Dr. Josep Àngel Saiz Meneses.

                       MANRESA
A la Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè,
           a dos quarts de set de la tarda
    CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA

Foto primera
         Al·locució a Ràdio Espanya de Barcelona en la Campanya pro tuberculós pobre, el 14 de novembre del 1947.

Foto segona
         Visitant malalts al sanatori.

Foto tercera

         Placa del carrer de Burg.

dijous, 30 de gener del 2014

RIN 116 - Una altra vegada el Dr. Tarrés torna a Roma

RECORDS I NOTÍCIES
Núm. 116 - Febrer 2014

UNA ALTRA VEGADA EL Dr. TARRÉS TORNA A ROMA 

El beat Pere Tarrés no va estar mai a Roma tot i que li feia molta il·lusió d’anar-hi, com havia manifestat en ocasió del pelegrinatge que la Federació de Joves Cristians de Catalunya hi va fer l’any 1934 amb motiu de l’any sant de la Redempció. Ell, de paraula i amb les Glosses del setmanari Flama, va exhortar i entusiasmar els joves a anar-hi, però ell, tot i lamentar-ho es va quedar a Barcelona, i a l’estació de França, amb els ulls plorosos, va acomiadar els pelegrins, ja que per la seva serietat professional va creure que no podia deixar desatesos el malalts que atenia.

Anys més tard, essent ordenat de prevere, novament va tenir ocasió de poder anar a Roma: el bisbe li va proposar d’anar a treure, allí, la llicenciatura de teologia i consta, segons va declarar Mn. Joan Batlles, que: “tot estava a punt perquè seguís el curs a la Universitat Gregoriana, fins tenia ja la cel·la assenyalada al Col·legi Espanyol de Sant Josep, però amb motiu de la guerra mundial, a la tardor del 1942, es va tancar la frontera, i mossèn Tarrés, que estava amb els tràmits dels papers, no pogué ja sortir cap a Itàlia”. Va ser llavors que, després d’un any de vicari al poble de Sant Esteve Sesrovires, va anar a llicenciar-se a Salamanca.

Però si en vida no va poder anar a la Ciutat Eterna, un cop mort amb fama de santedat, el seu nom hi ha anat més d’una vegada per fer el camí d’arribar un dia a ser venerat com a sant en els altars. El dia 11 de maig del 1972 es va fer la petició formal a la Congregació de les Causes dels Sants per a incoar el seu procés de Canonització, i obtingut el permís i fet tot el procés, el dia 2 de maig del 1990 es va lliurar a l’esmentada Congregació tota la documentació. Posteriorment el 4 de novembre del 1991 es va lliurar el resultat del procés sobre un presumpte miracle, que fou el que obrí camí a la beatificació, la qual es va celebrar a Loreto el dia 5 de setembre del 2004.

Han passat deu anys i novament el nom de Pere Tarrés ressonarà a Roma, gràcies a la documentació d’un presumpte miracle que s’ha estudiat al bisbat de Terrassa. El passat dia 11 de gener el bisbe Mons. Josep Àngel Saiz va presidir la clausura del procés sobre una curació, no explicable per les lleis naturals, esdevinguda en la persona d’una religiosa Germaneta dels Ancians Desemparats de Sabadell, Sor Josepa Guardado. En aquest acte el Sr. Bisbe de Terrassa es va comprometre amb jurament a portar a la Congregació per a la Causa dels Sants, en la seva propera visita “ad limina” que serà aquest mes de febrer, les dues carpetes que contenen la documentació recopilada en aquest procés.

L’acte del tancament del procés es va efectuar en una sala del bisbat de Terrassa. Juntament amb el Sr. Bisbe, que presidia l’acte de clausura, van ser-hi presents els membres del tribunal que des de l’any 2010 s’havien reunit periòdicament per interrogar la persona curada, que havia invocat el Dr. Tarrés –aquell sant metge que tant s’havia interessat per la salut dels tuberculosos– i que per la seva intercessió es va guarir d’una tuberculosi òssia, amb gran sorpresa de les seves germanes religioses. També havien interrogat els metges que havien tractat la malalta, així com les religioses i altres persones amb qui ella s’havia relacionat i havien constatat el canvi en la seva salut. Tot es feia per escatir fins a quin punt aquella curació tenia o no una explicació raonable. Eren el jutje president Mons. Salvador Cristau; el promotor de justícia (conegut vulgarment com l’advocat del diable) Mn. Joan Làzaro; Mn. Xavier Aróztegui que va actuar de notari i el metge Dr. Josep Masegú com a pèrit entès en el tema. També eren presents a l’acte de clausura Mn. Fidel Catalan, secretari general del bisbat de Terrassa, Mn. Francesc Raventós, vicepostulador de la causa de canonització del beat Pere Tarrés, dues religioses de la mateixa Congregació de la germana curada i unes trenta persones devotes del beat Tarrés.

L’acte va ser senzill però emotiu: després d’una invocació a l’Esperit Sant, el vicepostulador va fer una breu història de tot el procés de canonització del Dr. Tarrés, va assenyalar la importància de l’acte que es realitzava, camí previ a la canonització, i va manifestar el bé que podria fer la canonització d’aquest model de metges, d’apòstol de la joventut i de preveres que és el Dr. Tarrés, tot recordant les paraules del Papa el dia de la beatificació: “El nou Beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps”.

Tot seguit el Sr. Bisbe va preguntar al promotor de justícia si tenia res a objectar sobre aquest procés; i va demanar al jutge president si la documentació que es presentava, amb les còpies corresponents, eren totes les actes de les sessions, íntegres i autèntiques. Amb les respostes afirmatives el Sr. Bisbe va declarar públicament l’autenticitat del material present en tres carpetes: l’original i dues còpies.

Després d’això va manar als membres del tribunal signar l’acta de la sessió que s’estava fent, prèvia la lectura pública per part del notari, i va indicar que aquesta acta s’inclogués en les carpetes, guardant la carpeta de l’original a l’arxiu del Bisbat, i les còpies per a ser portades per ell mateix a Roma un cop fossin tancades i lacrades, cosa que va fer tot seguit el notari, ajudat pels altres membres del tribunal.

Els metges tècnics de la Congregació romana estudiaran novament el cas amb la documentació lliurada i en donaran el veredicte definitiu. És d’esperar, i així ho demanem a Déu, que aquesta curació tindrà una resposta positiva i que, per tant, obrirà la porta per a la canonització del beat Pere Tarrés.

El Sr. Bisbe Josep Àngel va concloure l’acte manifestant que era la primera vegada que en la diòcesi de Terrassa s’esdevenia un acte com aquest i que estava content que fos precisament per enaltir la figura del beat Pere Tarrés, un metge que, tot i tenir un currículum acadèmic excel·lent –matrícules en totes les assignatures–, es va dedicar principalment a atendre els pobres; que fou un gran apòstol de la joventut, amb una profunda espiritualitat plena d’amor a l’Eucaristia i a la Mare de Déu, com es llegeix en el seu Diari de guerra i també en el de la seva malaltia, tota plena d’alegria i d’amor a Déu. I que és també –va afegir el Sr. Bisbe– una figura lluminosa i exemplar per als sacerdots, essent un estímul per a ser apòstols i sants. Va acabar demanant la intercessió del beat per a tots, resant l’oració litúrgica del Beat.

Aquesta presència del beat Pere Tarrés, no física però nominal, esperem, i així ho hem de demanar a Déu, que sigui el preàmbul de la manifestació solemne a Roma, davant de tot el món, de la seva canonització, ell que havia anhelat d’anar-hi en vida, encara que Déu ho havia disposat d’una altra manera.

NOTÍCIES

Llibres escrits pel mateix Dr. Tarrés 
FANTASIA. Prosa poètica escrita l’any 1937, perseguit i a recer d’una llar amiga.
EL MEU DIARI DE GUERRA. Escrit en el front on exercia de metge, des del 27 de maig del 1938 al 26 de gener del 1939.
MI DIARIO DE GUERRA. Traducció castellana per Mn. Jordi Piquer i José Casán.
GLOSSES. Articles varis, publicats al setmanari Flama.

FOTOGRAFIES 
1. Fotografia del beat Pere Tarrés a la Columnata de Bernini.
2. El tribunal, el dia que va començar el procés.
3. Lacrant les carpetes.