Records i Notícies
Núm. 118 - Setembre
2014
ARA FA DEU ANYS
Sí, el dia 5 de setembre
va fer deu anys d’aquell solemne acte que tingué lloc a l’esplanada de
Montorso, prop del santuari de la
Mare de Déu de Loreto, en la qual el Papa Joan Pau II va
beatificar el Dr. Pere Tarrés.
En ocasió d’aquest
aniversari Records i Notícies es
proposa fer memòria d’algunes de les reflexions que, en els actes de la
beatificació, van fer els nostres pastors de l’Església, a fi d’ajudar a
mantenir ben viva l’exemplaritat d’aquell que el cardenal Narcís Jubany havia
anomenat Un testimoni d’avui i de
sempre.
El Papa, en l’homilia de
la missa de la beatificació, ens va retratar el nou beat amb les següents
paraules: “Pere Tarrés i Claret, primer
metge i després sacerdot, va esmerçar el seu apostolat principalment entre els
joves... En l’exercici de la seva professió mèdica es va lliurar amb especial
sol·licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol de Crist
sofrent. I ja sacerdot, es lliurà amb generós esforç a les tasques del seu
ministeri, mantenint-se fidel al compromís assumit a la vigília de l’Ordenació:
“Un sol propòsit, Senyor: sacerdot sant, costi el que costi”. Va acceptar amb
fe i heroica paciència una dolorosa malaltia que el va portar a la mort quan
sols tenia quaranta-cinc anys. Malgrat els seus sofriments repetia una i altra
vegada: “Que n’ha estat, de bo, el Senyor amb mi”, i afegia: “Sóc verdaderament feliç”.
I en acabar
l’Eucaristia, com entrada a la pregària de l’Àngelus, ens va dir el que
representava per a nosaltres: “El nou
beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home,
metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps”.
Dos
dies més tard, en l’audiència que el Sant Pare va concedir als pelegrins que
havien assistit a la beatificació, va afegir: “La vida del nou beat, plena de profunda devoció a la Mare de Déu, estava centrada
en Jesús, a qui es va lliurar totalment com a apòstol de la joventut,
especialment en la Federació
de Joves Cristians de Catalunya i en l’Acció Catòlica. Pere Tarrés continua
sent un exemple per als metges, perquè estimava el malalt com a persona,
ajudant-lo a guarir o a suportar el dolor. Així mateix, com a home de cor
indivís i per la seva dedicació incansable als fidels i als diferents
apostolats que li van ser confiats, és també un model per als sacerdots d’avui.
El beat Tarrés mai no va perdre l’amor pel sacrifici, i per això és un exemple
clar dels qui, enmig de les dificultats, consagren la seva vida per la causa
del Regne de Déu, a través d’un servei generós als germans més necessitats.”
L’endemà
de la beatificació l’Arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez
Sistach, va presidir la concelebració de l’Eucaristia d’acció de gràcies a
l’altar de la Càtedra
de la Basílica
de Sant Pere del Vaticà, i en l’homilia va assenyalar uns trets del Beat que
ens són avui un al·licient per a admirar, imitar i créixer en la seva devoció.
Remarca, entre altres coses:
Una vida molt intensa. La Providència el portà a dedicar uns anys a
l’exercici de la professió mèdica i uns anys a l’exercici del ministeri
presbiteral. Però sempre ho va fer mogut pel seu amor al Senyor i als germans,
realitzant-ho i vivint-ho amb una actitud vocacional ben pregona.
Durant
la seva vida, però especialment els últims anys, va continuar en la seva pròpia
carn allò que encara falta als sofriments de Crist en bé del seu cos que és
l’Església. Va lliurar de jove la seva vida al Senyor i va experimentar amb
goig que el Senyor havia escoltat la seva consagració més radical.
El seu enamorament del
Senyor. El secret de tota la vida de
Pere Tarrés, viscuda amb molta intensitat, es troba en el seu enamorament del
Senyor. Aquest amor a Jesús –l’Amat, com ell deia–el definia.
Fou
un home d’intensa i llarga oració, mantenint sempre la seva gran capacitat de
treball. Ell escriurà: és en l’oració on
s’enforteix la meva ànima; i aprenc, en la meditació, que cal fer joiosament la
voluntat de Déu i que tot el que s’esdevé és per tal que pugui manifestar la
glòria de Déu... En totes les hores tristes –que sortosament no són gaires–,
quan el cor sembla que es vol queixar del seu confinament prolongat, hi ha sort
de l’oració. Per ell la pregària ha
de constituir la pedra angular. Si l’home oblida això, el seu treball serà
estèril.
Afirma
que l’oració, fecunda les ànimes... entendreix els cors i els omple de
caritat, és la fornal de la fortalesa, de la valentia cristiana i de tots els
heroismes, és, en una paraula, l’escola del coneixement de Déu.
Una vida centrada en Crist.
El beat Tarrés centrà tota la seva vida
en Crist... L’Església al nostre país ha d’oferir el bé més preciós i que ningú
més no pot donar-li... És necessari i urgent l’anunci explícit de Jesucrist als
homes i dones de la nostra societat.
Importància de la santedat.
La proclamació del beat Pere Tarrés,
fejocista, metge i sacerdot, posa en relleu la importància cabdal de la
santedat. Ell escriurà: som creats per a arribar
als cims de la santedat. No podem oblidar que els sants i les santes són
els qui han realitzat el millor servei a l’Església en els temps més difícils.
La competència professional.
Ell va viure el que és característic
dels laics cristians, el seu caràcter secular. Va fer de metge, amb prestigi i
competència, i sempre amb coherència amb la seva fe.
Model per als nostres
preveres. Va viure el sacerdoci amb
la caritat pastoral pròpia del Bon Pastor, que esmerça l’existència al servei
del ministeri i que fuig de la temptació del funcionariat, i va realitzar el
ministeri amb joia i amb convicció, amb realisme i amb esperança.
Impuls a la pastoral de
joventut. La beatificació de Pere
Tarrés, apòstol dels joves, hauria d’ajudar-nos per tal de donar un nou impuls
a la pastoral de joventut de les nostres diòcesis.
Amor als pobres i
necessitats. Pere Tarrés amb la seva
vida ens mena a intensificar el nostre amor als pobres i necessitats. El
testimoni de la caritat és una dimensió essencial de tot cristià.
L’exemplaritat
del beat Dr. Tarrés és un estímul per a tots aquells, sobretot els joves, els
metges i els sacerdots, que volen viure el seu cristianisme en plenitud, i és
per a qui el descobreix la sorpresa d’un home conseqüent amb les seves idees i
totalment donat a Déu i als germans.
NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES –
Celebració
del desè aniversari a Roma
La postuladora Dra. Silvia Correale ens va comunicar
que la presidència nacional de l’Acció Catòlica Italiana va organitzar amb
motiu dels deu anys de la beatificació del Dr. Pere Tarrés, d’Alberto Marbelli
i de Pina Soriano una celebració solemne, el dia 5 de setembre, a la capella
dels sants i beats de l’A.C., amb la celebració de l’Eucaristia presidida pel
bisbe Mons. Francesco Lambiasi.
Correspondència
D’una manera constant, de tant en tant, van
arribant a la seu de la vicepostulació cartes dient que, havent conegut la vida
i virtuts del beat Pere Tarrés per mitjà de llibres, fullets, conferències o
per Internet, demanen relíquies, estampes, o biografies del beat. Provenen
especialment d’Itàlia, però també de Polònia, Croàcia, Canadà... a més de les
de Catalunya i d’altres indrets d’Espanya.
Noves
estampes
El capellà custodi del santuari de Núria, per
indicació de l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, ha editat unes estampes amb la
fotografia de la imatge del Dr. Tarrés que es venera en aquella església i amb
l’oració del beat i un breu resum biogràfic i de la seva relació amb Núria.
Frase
que encapçala
“El nou beat significa un gran honor per a la
vostra terra.”
(Paraules
del Papa sant Joan Pau II en l’acte de la beatificació).
Fotografia
1
El vicepostulador, Mn. Francesc Raventós,
porta la relíquia del nou beat al Papa.
Fotografia
2
La fotografia del nou beat i la seva relíquia,
presentats a la veneració dels assistents a la missa de beatificació.
Fotografia
3
Els fidels reunits davant l’altar de la
Càtedra, de la basílica de Sant Pere de Roma.
