Records i Notícies
Núm. 117 – Maig 2014
EL Dr. PERE TARRÉS PIONER DE
CÀRITAS
En el Butlletí del bisbat de Barcelona
de l’any 1945 hi ha un decret del bisbe diocesà, Dr. Gregorio Modrego, en què
nomena el Dr. Pere Tarrés Claret director substitut del Secretariat Diocesà de
Beneficència. El secretari-director en aquells moments era el Dr. Albert Bonet
Marrugat, el qual havia estat nomenat, l’any anterior, com a primer secretari del
nou organisme, creat feia poc, per unificar les obres benèfiques de l’Església
de Barcelona amb el títol de Secretariat Diocesà
de Beneficència, que tenia per objecte atendre les persones i famílies que
vivien en situacions de gran indigència i amb privació dels mitjans necessaris
per a viure dignament, ja que en aquells anys no existien pensions ni
cobertures socials o assegurances, i per altra part, en els anys posteriors a
la guerra civil pul·lulaven greus malalties, especialment la tuberculosi. Era
l’embrió de la futura Càritas Diocesana
que aquest any ha celebrat els setanta anys de la seva acció pastoral.
El motiu d’aquest nomenament del Dr.
Tarrés a l’any d’haver-se iniciat el Secretariat de Beneficència, va ser motivat
pel fet que el Dr. Albert Bonet va ser cridat a Madrid per la Junta de Bisbes
Metropolitans amb la finalitat de dirigir el moviment de l’Acció Catòlica a tot
Espanya. De moment el Dr. Bonet va intentar compartir els dos càrrecs, però de
seguida va veure que no podia cuidar-se de les dues responsabilitats i va
pregar al Prelat que l’alliberés d’aquella tasca, suggerint-li com a continuador
el Dr. Tarrés, que havia estat el seu braç dret en la Federació de Joves
Cristians de Catalunya i que coneixia prou bé per les seves qualitats de metge,
pel seu esperit caritatiu i pel fet d’estar seriosament preocupat per la
problemàtica del seu temps. El Dr. Modrego va accedir a la petició i va nomenar
el Dr. Tarrés secretari substitut, encara que, de fet, des del primer moment va
actuar com a secretari i, molt aviat, va passar a ser el secretari-director definitiu
del Secretariat, pràcticament fins a la seva mort. De tal manera que podem
considerar-lo com el pioner de la futura Càritas Diocesana.
Mn. Joan Bonet i Baltà, nebot del Dr.
Albert Bonet, va declarar en el procés de Beatificació del Dr. Tarrés que “pel tracte que havia tingut amb ell puc
assegurar que es va lliurar amb tot entusiasme al treball propi del secretariat
creant-ne, per aconseguir els seus fins, els serveis adequats, i posant tot el
seu interès a millorar els suburbis de Barcelona, reunint-se, per aconseguir-ho,
amb alguns dels responsables civils. Quan se li plantejava una situació en el
camp de la beneficència, l’esperit caritatiu del Dr. Tarrés es llançava a
buscar-hi solucions”.
Per altra part Mn. Josep Maria Fornalls
i Cantons, col·laborador del Dr. Tarrés en el Secretariat de Beneficència, concreta
més el que va declarar Mn. Joan Bonet, ja que detalla: “En l’oficina situada en el Bisbat acudien diàriament moltes persones a
visitar-lo: algunes li entregaven almoines, però la majoria era per demanar-li
ajuda de tot tipus: material, jurídic, mèdic... El Dr. Tarrés va saber trobar
persones que voluntàriament i d’una forma gratuïta oferien serveis
professionals als necessitats... Ajudava econòmicament a molts però moltes
vegades es veia obligat, per la manca de diners, a dir-los amb bones paraules
que faria el que podria per ajudar-les. Puc assegurar que les veia sortir del
seu despatx contentes de la bona acollida que havien tingut. Atenia els casos
més apurats, pagant lloguers o altres necessitats al moment o quan li lliuraven
almoines, que jo mateix, per indicació seva anava a portar als domicilis dels
necessitats. La gent, tant els que donaven com els que rebien almoines, sortien
del seu despatx amb una bona imatge de l’Església”.
És evident que moltes necessitats
sobrepassaven la capacitat de solució que tenia el Secretariat, però el Dr.
Tarrés no es perdia a buscar camins de solució i afrontar degudament les
possibles sortides, inclús en el pla tècnic-sociològic. Així va confeccionar un
estudi sobre les condicions en què es vivia en els suburbis; va donar a
conèixer el que es realitzava en el Secretariat, amb les sessions i l’exposició
en la “Secció de Caritat” dins del
Congrés Diocesà d’Acció Catòlica de l’any 1949. També amb els col·loquis,
presidits per ell, entorn de l’organització de la caritat durant la Setmana
celebrada a la Sala
d’Actes de la “Caixa de Pensions” i sobretot la posada en marxa del Sanatori
Clínica de la Mare
de Déu de la Mercè ,
amb col·laboració amb el Dr. Gerard Manresa i un equip qualificat de metges,
per a atendre els malalts de la tuberculosi, que en aquells anys era una
autèntica epidèmia.
Recordant el que s’ha dit amb motiu de
la celebració dels setanta anys de Càritas Diocesana, amb les paraules del Papa
Francesc: “Les obres de l’amor a les
altres persones són la manifestació externa més perfecta de la gràcia interior
de l’Esperit”, podem afirmar que aquesta frase del Papa resumeix l’amor
envers el proïsme que va venir a ensenyar-nos Jesucrist i que precisament va
inspirar, fa setanta anys, la creació i les actuacions de l’actual Càritas
Diocesana de Barcelona. Podem agrair al beat Pere Tarrés i als altres pioners
d’aquell Secretariat de Beneficència els fonaments sòlids amb què van bastir
aquesta noble Institució del Bisbat de Barcelona.
NOTÍCIES
– NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES –
El beat Pere Tarrés presentat al papa
Francesc
En l’audiència que el Papa concedí als
participants de l’assemblea plenària del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut , el metge català Dr.
Josep Maria Simón, president de la Federació
Mundial d’Associacions Mèdiques Catòliques (FIAMC) i membre
d’aquest Consell, saludà el Sant Pare Francesc i li lliurà la medalla
commemorativa de la beatificació i uns escrits del beat Dr. Pere Tarrés.
Nou carrer dedicat al Beat Dr. Pere
Tarrés
El poble de Burg ha dedicat el carrer
on el Dr. Tarrés havia instal·lat el seu hospital de campanya durant la seva
estada, en plena guerra, en aquell poble dels Pirineus (de l’1 al 14 de juny
del 1938), al nostre beat Pere Tarrés. Ja són deu els carrers i places, en la
nostra geografia, que porten el seu nom (a Manresa, Sant Joan de Vilatorrada,
Monistrol de Calders, Noves de Segre, Garcia, Sant Esteve Sesrovires,
Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Castellcir i Burg).
Gràcies rebudes
A l’Arxiu Pere Tarrés s’han rebut, de
tant en tant, notificacions de gràcies rebudes per intercessió del Beat Dr.
Pere Tarrés. En donem constància en aquest full de Records i Notícies. Aquestes cartes i les almoines que també arriben
són una prova que es tracta d’una causa viva i que el Dr. Tarrés té devots
arreu de la nostra geografia i també en altres indrets.
*************
(En lloc de frase que encapçala, posar
en un requadre:)
FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS
Divendres, 30 de maig del 2014
BARCELONA
A la Parròquia de Sant Vicenç
de Sarrià
(on va actuar i hi ha el seu sepulcre),
a dos quarts de vuit del vespre
CONCELEBRACIÓ
EUCARÍSTICA
Presidida pel bisbe de Terrassa
Dr. Josep Àngel Saiz Meneses.
MANRESA
A la Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè,
a dos quarts de set de la tarda
CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA
Foto primera
Al·locució a Ràdio Espanya de Barcelona
en la Campanya
pro tuberculós pobre, el 14 de novembre del 1947.
Foto segona
Visitant malalts al sanatori.
Foto tercera
Placa del carrer de Burg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada