UN METGE AMB
MISERICÒRDIA
El
beat Pere Tarrés era un metge molt competent en la medicina com ho demostren,
no solament les altes notes que va treure en tota la seva carrera, sinó també com
ho testifica el seu professor el Dr. Francesc Esquerdo, que el reconeixia com
un deixeble amb una precoç maduresa professional i clínica, i també com ho
diuen els nombrosos testimonis que van declarar en el procés de Canonització, els
quals el presenten com un metge molt preparat i de primera categoria.
Però
unit a aquesta competència professional se li destacava un gran amor i una
total dedicació a favor dels malalts, conseqüència lògica de la seva profunda
vida de fe. El seu amic el Dr. Gerard Manresa descriu encertadament el concepte
que el Dr. Tarrés tenia de la seva professió, i del respecte i amor que li
inspirava el malalt; deia Tarrés: “Jo diria que el metge davant el malalt és
com el sacerdot davant l’altar. El llit és l’altar, el malalt és la víctima que
sofreix. El metge, un veritable sacerdot. Heu pensat mai en aquesta idea en
trobar-vos davant un malalt que pateix en el llit del dolor, o davant la taula
d’operacions amb el malalt que sagna?”. Amb aquesta visió s’expliquen les seves
moltes actituds caritatives i d’amor que el metge Tarrés tenia envers els
malalts. Es dedicava totalment al pacient de qui tenia cura, amb tota la seva competència
mèdica i a la vegada amb un tracte afable, cordial, amb un esperit de gran
delicadesa i amb una disponibilitat plena, evitant, alhora, de no ser carregós
amb les famílies pels honoraris que cobrava. De fet, per aquest motiu, moltes
vegades els refusava o els retornava si s’adonava que en aquella casa hi havia
problemes econòmics. Un exemple el tenim amb una malalta que va atendre, l’Encarnació Bover, la qual explica: “El Dr.
Tarrés després de cobrar els seus honoraris per les visites que havia fet, i
coneixent la situació de dificultats econòmiques que passàvem, va dir al meu
pare: “He acceptat el diner per la visita realitzada, però ara que ja és meu,
els el dono a vostès”.
Un
altre testimoni sobre aquesta actitud d’amor i caritat ens la dóna la Montserrat
González, que va tenir el Dr. Tarrés com a metge de la seva família, la qual explica:
“Quan vaig estar greument malalta del tifus, jo i la meva família vàrem tenir ocasió
de conèixer a fons que el metge Tarrés era un gran home i un gran metge, no
solament per la seva ètica i altura professional sinó també per la seva
humanitat, delicadesa, bondat, altruisme i total entrega al malalt i al necessitat.
Vaig estar molt greu fins al punt que el mateix Dr. Tarrés es pensava que em
moriria, però gràcies a la seva dedicació vaig recuperar-me. Estava molt dèbil
i no tenia gens de gana, però ell per animar-me, ja que per la manca de gana no
volia menjar-me el plat de sèmola que em donava la meva mare, ell mateix me la
va donar tot rient i, com si no tingués res més a fer, es va asseure al llit
mentre m’anava dient: “Oi que és bona?”. Aquesta donació ens va impressionar a
tots els de casa. I més quan en acabar els seus serveis i va ser l’hora
d’abonar els seus honoraris va dir a la mare: “Prou feina tindrà per a abonar
el deute dels medicaments i altres despeses causades per la malaltia. Jo em sento
plenament satisfet i pagat en veure que la seva filla està plenament
recuperada”. El Dr. Tarrés estimava el malalt i l’ajudava amb ciència i amb
caritat.
Aquesta
donació la va viure també en els moments difícils del front de guerra. El dia
24 de juliol de 1938 escriu en el Diari
de Guerra, després de la sagnant batalla del Valadredo: “Els assistírem
tots [els ferits]. Mentre els curava oferia a l’Amor el seu sofriment per la
salvació de la Pàtria i em donava tot a Ell per col·laborar a aquesta magna
obra i he pensat el que devia haver sofert l’Amat quan els homes arriben a
sofrir tant! Trobava consol a amoixar-los tant com podia”.
I
aquestes actituds les podem veure escrites per ell mateix el dia 1 de gener del
1938, pocs mesos abans de ser mobilitzat per a anar al front, quan va escriure
en el seu Diari Íntim els propòsits
d’entrada d’un any nou: “Exercir, durant aquest temps, la meva professió de
metge amb un esperit de caritat evangèlica. Procuraré portar la meva tasca com
si fos exclusivament una obra de misericòrdia. Procuraré veure en cada malalt
la imatge de Jesús que sofreix”. Amb aquestes paraules retrata ben clarament el
seu interior, que estima i vol ajudar el qui ho necessita. Un bon exemple que
ens dóna el beat Pere Tarrés en aquest any jubilar de la misericòrdia.
NOTÍCIES
NOTICIES NOTÍCIES NOTICIES
NOTÍCIES NOTICIES
Premi
Vivències Mèdiques Dr. Tarrés
El
guardó que atorga anualment, en la festa de La
Vigília de Sant Lluc, la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de
Barcelona, que recompensa la bonhomia, l’altruisme i la dedicació professional
d’un metge envers els malalts, fou concedit l’any 2014 al Pediatre Dr. Josep Maria
March; i l’any 2015 al Dr. Josep Sorribas, metge de Geriatria, medicina
d’empresa i medicina interna.
Exposició
sobre el Dr. Tarrés
El
dia 23 de maig s’inaugura a Roma una exposició sobre la vida, virtuts i
situació del procés de canonització. Aquesta exposició, posteriorment,
s’exposarà en altres llocs.
Llibre
Mn.
Albert Ruiz Elias ha publicat un llibre sobre el seu oncle, el destacat membre
de la F.J.C. Ferran M. Ruiz Hebrard, amic del beat Dr. Tarrés. En les seves
pàgines es parla moltes vegades d’ell.
Documental
Oriol Riart, historiador, ha publicat un documental sobre
la batalla de Valadredo en el qual, com a fil conductor, utilitza el diari de
guerra del Dr. Tarrés.
