RiN 121 - Un metge amb misericòrdia

UN METGE AMB MISERICÒRDIA

            El beat Pere Tarrés era un metge molt competent en la medicina com ho demostren, no solament les altes notes que va treure en tota la seva carrera, sinó també com ho testifica el seu professor el Dr. Francesc Esquerdo, que el reconeixia com un deixeble amb una precoç maduresa professional i clínica, i també com ho diuen els nombrosos testimonis que van declarar en el procés de Canonització, els quals el presenten com un metge molt preparat i de primera categoria.

            Però unit a aquesta competència professional se li destacava un gran amor i una total dedicació a favor dels malalts, conseqüència lògica de la seva profunda vida de fe. El seu amic el Dr. Gerard Manresa descriu encertadament el concepte que el Dr. Tarrés tenia de la seva professió, i del respecte i amor que li inspirava el malalt; deia Tarrés: “Jo diria que el metge davant el malalt és com el sacerdot davant l’altar. El llit és l’altar, el malalt és la víctima que sofreix. El metge, un veritable sacerdot. Heu pensat mai en aquesta idea en trobar-vos davant un malalt que pateix en el llit del dolor, o davant la taula d’operacions amb el malalt que sagna?”. Amb aquesta visió s’expliquen les seves moltes actituds caritatives i d’amor que el metge Tarrés tenia envers els malalts. Es dedicava totalment al pacient de qui tenia cura, amb tota la seva competència mèdica i a la vegada amb un tracte afable, cordial, amb un esperit de gran delicadesa i amb una disponibilitat plena, evitant, alhora, de no ser carregós amb les famílies pels honoraris que cobrava. De fet, per aquest motiu, moltes vegades els refusava o els retornava si s’adonava que en aquella casa hi havia problemes econòmics. Un exemple el tenim amb una malalta que va atendre,  l’Encarnació Bover, la qual explica: “El Dr. Tarrés després de cobrar els seus honoraris per les visites que havia fet, i coneixent la situació de dificultats econòmiques que passàvem, va dir al meu pare: “He acceptat el diner per la visita realitzada, però ara que ja és meu, els el dono a vostès”.

            Un altre testimoni sobre aquesta actitud d’amor i caritat ens la dóna la Montserrat González, que va tenir el Dr. Tarrés com a metge de la seva família, la qual explica: “Quan vaig estar greument malalta del tifus, jo i la meva família vàrem tenir ocasió de conèixer a fons que el metge Tarrés era un gran home i un gran metge, no solament per la seva ètica i altura professional sinó també per la seva humanitat, delicadesa, bondat, altruisme i total entrega al malalt i al necessitat. Vaig estar molt greu fins al punt que el mateix Dr. Tarrés es pensava que em moriria, però gràcies a la seva dedicació vaig recuperar-me. Estava molt dèbil i no tenia gens de gana, però ell per animar-me, ja que per la manca de gana no volia menjar-me el plat de sèmola que em donava la meva mare, ell mateix me la va donar tot rient i, com si no tingués res més a fer, es va asseure al llit mentre m’anava dient: “Oi que és bona?”. Aquesta donació ens va impressionar a tots els de casa. I més quan en acabar els seus serveis i va ser l’hora d’abonar els seus honoraris va dir a la mare: “Prou feina tindrà per a abonar el deute dels medicaments i altres despeses causades per la malaltia. Jo em sento plenament satisfet i pagat en veure que la seva filla està plenament recuperada”. El Dr. Tarrés estimava el malalt i l’ajudava amb ciència i amb caritat.

            Aquesta donació la va viure també en els moments difícils del front de guerra. El dia 24 de juliol de 1938 escriu en el Diari de Guerra, després de la sagnant batalla del Valadredo: “Els assistírem tots [els ferits]. Mentre els curava oferia a l’Amor el seu sofriment per la salvació de la Pàtria i em donava tot a Ell per col·laborar a aquesta magna obra i he pensat el que devia haver sofert l’Amat quan els homes arriben a sofrir tant! Trobava consol a amoixar-los tant com podia”.

            I aquestes actituds les podem veure escrites per ell mateix el dia 1 de gener del 1938, pocs mesos abans de ser mobilitzat per a anar al front, quan va escriure en el seu Diari Íntim els propòsits d’entrada d’un any nou: “Exercir, durant aquest temps, la meva professió de metge amb un esperit de caritat evangèlica. Procuraré portar la meva tasca com si fos exclusivament una obra de misericòrdia. Procuraré veure en cada malalt la imatge de Jesús que sofreix”. Amb aquestes paraules retrata ben clarament el seu interior, que estima i vol ajudar el qui ho necessita. Un bon exemple que ens dóna el beat Pere Tarrés en aquest any jubilar de la misericòrdia.

NOTÍCIES   NOTICIES   NOTÍCIES   NOTICIES   NOTÍCIES   NOTICIES

Premi Vivències Mèdiques Dr. Tarrés

            El guardó que atorga anualment, en la festa de La Vigília de Sant Lluc, la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, que recompensa la bonhomia, l’altruisme i la dedicació professional d’un metge envers els malalts, fou concedit l’any 2014 al Pediatre Dr. Josep Maria March; i l’any 2015 al Dr. Josep Sorribas, metge de Geriatria, medicina d’empresa i medicina interna.

Exposició sobre el Dr. Tarrés

            El dia 23 de maig s’inaugura a Roma una exposició sobre la vida, virtuts i situació del procés de canonització. Aquesta exposició, posteriorment, s’exposarà en altres llocs.

Llibre

            Mn. Albert Ruiz Elias ha publicat un llibre sobre el seu oncle, el destacat membre de la F.J.C. Ferran M. Ruiz Hebrard, amic del beat Dr. Tarrés. En les seves pàgines es parla moltes vegades d’ell.

Documental

            Oriol Riart, historiador, ha publicat un documental sobre la batalla de Valadredo en el qual, com a fil conductor, utilitza el diari de guerra del Dr. Tarrés.