RIN 115 - Amor del beat Pere Tarrés a la puresa

“En la meditació d’ahir, vaig sentir un desig vivíssim

de treballar per la puresa de la joventut, 

i per mantenir el seu amor ben viu al gran do de la

virginitat, fins que fossin cridats a un altre estat.”

(El meu diari de guerra. Dia 20 de novembre de 1938, a Cap de Pont de Seròs).

Molt s’ha escrit de l’estimació que tenia el Dr. Pere Tarrés per la virtut de la puresa. Defensava la castedat de les persones, segons el propi estat, en les seves exhortacions i en els seus escrits. Se’n guarden molts a l’Arxiu Tarrés, així com articles i parlaments d’admiradors del beat Tarrés.

Malgrat que avui dia no és de moda tocar aquests temes Records i Notícies es complau de transcriure’n un. És tracta del parlament que va fer el recordat canonge i jurista, Dr. Malaquies Zayas, amb motiu de la presentació del llibre Diaris íntims del Dr. Tarrés, el dia 21 de novembre de l’any 2000. Destaquem els punts que fan referència al nostre tema.

Després d’una introducció va dir: “Fem memòria de la inscripció gravada a la Capella del sepulcre del Dr. Tarrés: La seva joventut fou una flama d’apostolat i una glosa vivent de la puresa... una follia d’amor a Déu i a les ànimes. Cal remarcar com va estimar aquesta virtut que ja l’any 1927, tot just iniciat l’exercici de la medicina a Monistrol de Calders, féu vot de castedat, consagrant la seva vida ja de seglar –i segurament que llavors no havent-se encara revelat la vocació sacerdotal– a tan noble ideal de vida com el millor exponent d’autodomini i d’autèntica virilitat, bo i venerant la dona i veient en ella la grandesa de la maternitat, com a reflex de la Verge Maria, mare de Jesucrist. Aquest ideal que es va reflectir en l’exercici de la medicina, feia que el seu tracte amb les noies portés aquestes a estimar la virtut.

”Com no havia d’encaixar aquest ideal seu amb l’engrescador moviment de joventut sorgit l’any 1931, amb la seva participació en la Federació de Joves Cristians de Catalunya?

”Amb quin entusiasme d’apostolat prestigiós i convincent no es lliurà tot seguit per enardir la joventut en la propagació del segon punt del decàleg que diu: El fejocista és joiosament pur, proclama la concepció cristiana de la família, la dignificació de l’amor, respecta l’honor de la noia i se’n declara defensor?

”No és fàcil comprendre com un ideal tan alt pogués enardir la joventut. Tal vegada algú pugui dir que en aquell temps això era fàcil. Em limito a respondre amb el testimoni d’un prohom, literat eximi, com ho és el mestre Joaquim Ruyra, que quatre anys després de la fundació de la FJC, deia: La riada de generacions que he anat seguint en el llarg viatge de la meva vida s’ha descristianitzat als meus ulls. Els homes que hi vaig trobar al començament ja no eren gaire fervorosos, però d’una manera més o menys rutinària, practicaven la pietat. Després els rutinaris passaren a indiferents i els indiferents s’anaren tornant incrèduls, i finalment, àdhuc els que restaven addictes a Crist patien d’un glaçament de cor i d’una galvana que els impossibilitaven. Arribades a tal misèria, calia crear un apostolat cristià que exercís, no precisament dintre les esglésies, sinó més aviat a llur defora, a la tertúlia, al cafè, al taller, a la fàbrica... I aquest apostolat està en vies de formació. Tots l’esperem dels nostres fejocistes i avantguardistes, joves ardents, batalladors, instruïts en la doctrina de Jesucrist i desitjosos de predicar-les.

”El cert és que proclamar davant la joventut d’aquell temps, o en el d’aquest, un ideal tan elevat sols podia i pot fer-se per la força d’un moviment... I és en aquest context que el Dr. Tarrés ho encaixà en una glossa del setmanari Flama epigrafiat “Pel triomf de la puresa”, refermant: La puresa en la joventut és la sal que allibera els pobles de la corrupció; és la més sòlida garantia de la pau familiar; és el fonament de la futura grandesa material i espiritual dels pobles.

”Però el més impressionant fou l’ardorós parlament adreçat als més de deu mil joves que s’aplegaren al Gran Teatre Olímpia en una inimaginable afirmació d’entusiasme al mig d’una societat descristianitzada, amb el seu elogi de “Madonna puresa” que aixecà de les butaques aquella munió de joves; estimeu la vostra puresa; sigueu dignes, costi el que costi”.

I va afegir més endavant: “No puc acabar sense parlar de la projecció, ara, de l’exemplaritat del Dr. Tarrés, ben especialment entre els joves i noies en la forja d’aquell ideal de l’honestedat de vida, de joiosa dignificació de l’amor, de la concepció cristiana de la família. I sobretot, en un context de crida positiva, prestigiosa, que no mogui a mofa dels descreguts o de l’ambient tan majoritàriament dominant entre els joves i noies, en els adolescents i fins i tot, ara, en els infants.

”Que com en el temps de la Federació, va provocar l’admiració, no pas fonamentant en pors repressives, o en la ignorància, o simplement per evitar contagis o prevenció del sida, que tot això també, però no sols per això. No n’hi ha prou. El missatge per sobre la formulació prohibitiva ha de ser, pel que fa especialment als cristians, de crida a la virtut, a l’honor, a la dignitat personal, i fins a la mística captivadora com la convincentment propagada pel Dr. Pere Tarrés, que en lloc de la fragilitat de la por, generava amor, amor veritable.

”Ho sabran fer les actuals associacions cristianes de la nostra Església? Tant de bo que semblantment a la Federació de Joves Cristians de Catalunya amb els seus 14.000 afiliats, més els 8.000 avantguardistes cristal·litzés el missatge en el respecte emocionat de la dignitat virginal de les noies, a l’ideal de matrimoni pel camí d’un nuviatge fidel, en el sorgiment de vocacions sacerdotals i religioses que ompliren els monestirs, les cases de vida consagrada i els seminaris d’aquells temps, tot i la persecució afrontada de contrapartida. I que com ho referma l’himne de la FJC, unint les veus i els cors, cantaven:

Portem al cor la joventut
com una flama sempre encesa,
i és nostra força la virtut
i és la nostra arma la puresa.

Refem el món ingrat i trist,
som cavallers fidels del Crist”.

NOTÍCIES

Premi Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret
El premi “Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret” en la celebració de la festa patronal “La vigília de sant Lluc”, de Manresa, organitzada per la Junta Comarcal del Bages del Col·legi oficial de Metges de Barcelona, enguany ha estat compartit pels germans metges Ramon i Emili Bernades. Aquest premi s’atorga com a recompensa de la bonhomia, altruisme i dedicació professional d’un metge envers els seus pacients. El doctor Emili, especialista en reumatologia, i el doctor Ramon, en rehabilitació, ja jubilats, han estat reconeguts per la feina ben feta.
Cal notar que coincidint amb aquestes dates, el Dr. Josep Saló Serra, que va ser guardonat amb aquest premi l’any 2004, ha mort als cent anys. Fou un antic Fejocista i amic personal del Beat Pere Tarrés.

Clausura del procés diocesà del presumpte miracle
El dissabte, dia 11 de gener, a les dotze del migdia, a les dependències del bisbat de Terrassa, se celebrarà l’acte públic de la clausura del procés diocesà del presumpte miracle atribuït per a intercessió del beat Pere Tarrés. Tot seguit es portarà la documentació a Roma, a la Congregació de les Causes dels Sants, per fer-ne l’estudi.

Sepulcre del Beat Pere Tarrés
És constant la presència de persones que preguen prop del sepulcre del beat. El seu record perdura en els que el van conèixer, i ell va essent conegut per les noves generacions. A l’Arxiu Tarrés arriben cartes testimoniant gràcies rebudes per la seva intercessió.

RIN 114 - Primera comunió de Pere Tarrés

RECORDS i NOTÍCIES
Núm. 114 – Maig 2013

Primera comunió de Pere Tarrés

“La gran passió de les ànimes fervorosament cristianes

ha estat i serà sempre la devoció eucarística.”

(Glossa 130, del 14 de juny de 1935)

DIA 1 de MAIG

CENTENARI  DE  LA  PRIMERA  COMUNIÓ

DEL  BEAT  PERE  TARRÉS

A  L’ESGLÉSIA  DE  SANTA  ANNA  DE  MATARÓ

dels  Pares  Escolapis

18.45 h. Dissertació sobre l’infant Pere Tarrés

19.00 h. Inauguració de la pintura del beat Tarrés, obra de Jaume Agulló

19.30 h. Concelebració eucarística

PRIMERA COMUNIÓ DE PERE TARRÉS

Un grup d’infants, alumnes del Col·legi dels Escolapis de Mataró, s’acosten devotament a l’altar de l’església de Santa Anna, el dia 1 de maig de 1913 –ara fa cent anys–, per rebre per primera vegada Jesús Eucaristia. Entre ells, hi ha el manresà Pere Tarrés, que és a prop de complir els vuit anys. Ell és també alumne d’aquest col·legi des de quan el seu pare es va veure obligat a marxar de Manresa, a causa de les inundacions provocades pel riu Cardener, les quals van negar grans extensions i van arrasar les fàbriques que s’havien edificat en el llit del riu; entre elles n’hi havia una de teixits el mecànic muntador i cuidador dels telers de la qual era en Francesc Tarrés i Puigdellíbol, pare del noi.

El fet de quedar-se sense feina va obligar el pare a buscar treball on fos, per poder així mantenir la família. No sabem a quantes portes va trucar però consta que va ser contractat com a muntador de la fàbrica “Riba y García” de Mataró, allotjant-se en un pis de la mateixa fàbrica al Camí Ral fins a l’any 1914 en què, millorades les circumstàncies laborals, retorna amb l’esposa i els tres fills a Manresa. Durant aquest temps, va viure sempre a Mataró, però consta que el dia 31 de maig de l’any 1910 el petit Pere va rebre el sagrament de la Confirmació a la parròquia de Sant Josep de Badalona.

El noi Pere va ser inscrit en el Col·legi dels Escolapis de Mataró i, per tant, en aquests anys d’infant va rebre l’ensenyament i l’educació dels fills de Sant Josep de Calassanç, els quals, lògicament, a més de l’ensenyança pròpia d’aquella edat, van educar-lo a imprimir en el seu ésser la fermesa de caràcter, la serietat en el fer, l’amor a l’estudi i la devoció envers la Mare de Déu, qualitats que van quedar profundament gravades en el seu interior i van marcar tota la seva vida. A tots ens queda fixat, molt endins, allò que se’ns ensenyen quan som infants, ja que en aquella edat infantil som com una tauleta de cera on s’han gravat poques coses i s’està disponible per a admetre-hi allò que se’ns diu. El beat Pere Tarrés deu a la família les primícies de la seva educació humana i cristiana, ja que era una família de condició social i econòmica senzilla però d’una profunda convicció cristiana. Els pares escolapis van ajudar i completar la primera formació d’aquell infant, que amb els anys havia d’esdevenir un exemple de fe i de bonhomia.

La seva germana Francesca (dos anys més jove i que va ser religiosa concepcionista i superiora del col·legi que aquestes religioses tenen a Mataró) recorda el seu germà infant com “un noi molt normal, amb molt caràcter, molt primmirat en les seves coses, molt juganer i alegre que li agradaven els jocs propis de la seva edat, fent també alguna entremaliadura. Delicat, d’una gran pietat. Era un enamorat de la Mare de Déu”. Aquesta visió confirma les arrels de la seva formació.

Ell mateix, ja malalt, va escriure a les mares de les petites del Centre d’Acció Catòlica de Sarrià com entenia l’educació. Els diu entre altres coses: “...Sapigueu complir amb l’alta missió de la mare: mestra, educadora i forjadora de l’ànima de la vostra filla... No oblideu que la millor lliçó que podeu donar a les vostres filles és la de l’exemple... Educar vol dir edificar virtuts i corregir defectes... És propi dels bons mestres saber corregir... Depèn de vosaltres què seran demà les vostres filles... Confio que amb la gràcia de Déu i amb el vostre esforç...” Paraules que retraten el que ell va rebre dels pares i mestres.

La primera comunió de Pere Tarrés va ser, sens dubte, un gran pas en el créixer en les virtuts humanes i avançar en una forta sensibilitat en les coses de l’esperit, gràcies als seus pares i als fills de Sant Josep de Calassanç.

NOTÍCIES

FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS

DIJOUS, 30 de MAIG del 2013

A  BARCELONA

A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ DE SARRIÀ

A dos quarts de vuit del vespre

CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA

A  MANRESA

A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA

MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

A dos quarts de set de la tarda

CELEBRACIÓ EUCARÍSTICA

FOTOGRFIES

1. El noi Pere Tarrés el dia de la primera Comunió.

2. Església de Santa Anna de l’Escola Pia de Mataró, abans del 1936.

3. Recordatori de la primera Comunió de Pere Tarrés.

RIN 113 – Pere Tarrés, un home de fe

RECORDS i NOTÍCIES
Núm. 113 – Gener 2013

Pere Tarrés, un home de fe

“Senyor, m’entrego, em dono, aboco el meu cor en el vostre. 

Visqueu Vós, Senyor, en el meu”.

       (Diari íntim del temps de Seminari, vigília de l’ordenació de prevere)

En aquest any de la fe, com diu el Papa Benet XVI en el seu escrit Porta fidei, és bo que recordem els homes i dones que amb la seva vida cristiana ens han deixat l’exemple d'una vida plenament amarada de fe. Per a nosaltres la figura del Beat Pere Tarrés és un bon exemple d'una persona  d'una gran fe, que la va viure tota la vida, fins i tot en els moments més difícils com van ser el temps que va passar amagat en el recés d'una llar amiga a causa de la persecució religiosa, o els mesos viscuts com a metge en el front de guerra. Només cal rellegir els seus diaris per a constatar-ho.

Un bon testimoni de qui era el Dr. Tarrés i de com tota la seva vida va estar plena d'una gran fe és el seu amic i company el metge Dr. Gerard Manresa i Formosa, el qual en parla en un breu escrit, de l’any 1992, que ens plau transcriure. Diu així:

"El record de Pere Tarrés es manté sempre viu en la meva ànima. No podia ésser d'altra manera car Tarrés és un dels dos o tres homes que he conegut que han deixat en el meu esperit la impressió i el record més profund i estable. I la causa és un fet ben concret, real, quasi específic: tenia una fe viva que transcendia del seu esperit a cada una de les paraules que informaven el seu pensament i les seves obres. Les seves paraules, tant si eren per a expressar un fet senzill i natural, com quan eren pronunciades en un sermó, tenien el do de la persuasió, perquè eren portadores de la profunda convivència amb Jesucrist que estimava profundament.

La seva espontània i natural comunicació amb els altres tenia una força essencial que brollava de la seva amistat amb Jesucrist, que il·luminava la seva vida i que solia fer arribar als seus interlocutors, comunicant-los aquella serenor i aquella pau inefable que posseïa.

La impressió que va donar-me la meva amistat amb l’apòstol modern Tarrés fou que aquella unció personal era fruit de l’oració i del tracte amb el seu amic de sempre Jesús, amb qui parlava amb un amor, amb una entrega i amb una sol·licitud integrals; sempre a favor dels altres, dels necessitats, dels pobres, prova fefaent del seu esperit sacerdotal. Per aquest motiu podia dir-me que «quan amb fe, de genolls davant del sagrari demanes pels qui ho necessiten, el Senyor t’escolta sempre».

El vaig conèixer quan els dos érem estudiants. Ell va finir la seva llicenciatura tres anys abans que jo. I puc testimoniar que la seva companyia era estimulant per als seus amics i companys i per als seus interlocutors. Amb la seva paraula, amb el seu gest i aquell somriure d'amistat, tot plegat et feien desitjar fondament ésser bo. Quan ja fou sacerdot el seu missatge es va fer més profund i més corprenedor. El seu tracte era suau, ungit de pau, la seva acció en els cors dels seus amics era natural i espontània i sempre portadora d'una alegria franca i càndida que et disposava al bé i a l’estimació. Semblava com si del seu cor sorgís una guspira de la seva fe, tan viva i tan gran, que més que fe semblava certesa i seguretat.

Tinc molt present la faç dels seus amics quan sortien de la seva cambra de malalt després de l’estada íntima amb en Tarrés. Era el testimoni de que les seves paraules, sortides sempre del cor, havien arribat a l’ànima de l’amic per la tendresa i l’emoció del seu darrer adéu. Aquest testimoni d'afecte i de tendresa no es donava solament amb els amics ideològicament afins; també els agnòstics que venien a veure’l, amb una gran estima, sortien amb llàgrimes als ulls. Recordo el que em va dir un metge company seu, tot acompanyant-lo al sortir de la cambra de Tarrés fins a la porta del sanatori: «Manresa, en aquest catolicisme sí que hi crec».

Pocs dies abans de la seva mort va dir-me: «Voldria deixar-te un record, però no sé què. Digue'm què et faria goig de lo que tinc». I pensar que no tenia res! Li vaig respondre emocionat: «Vols més record que la impressió inoblidable que en el meu cor deixen el teu amor per les ànimes, el teu sacrifici final, la teva tendresa envers nosaltres, la teva pau immensa, en una paraula tot aquest sermó inoblidable que en silenci prediques des d'aquest llit que has convertit en un altar!». Després d'uns minuts de silenci va dir-me: «No m’ho hauria cregut mai, però t’asseguro que sóc completament feliç i que no em canviaria per ningú».

Era veritat, perquè ja únicament esperava veure la faç del seu Jesús."

Aquest escrit, tot ell, trasllueix una gran sinceritat i retrata clarament com una profunda fe en Déu –-l'Amat, com familiarment l’anomenava-– emplenava tota la vida del nostre Beat Pere Tarrés: l'estimava amb follia i aquesta fe el portava a donar-se als altres sense mesura. Per això ens plau donar-lo a conèixer en aquest temps que el papa Benet ens invita a aprofundir la nostra fe, a fi que l'exemple d'aquest gran fill de la nostra terra ens ajudi a conèixer millor el que professem, empleni tota la nostra vida, vivint segons Déu, i sapiguem encomanar la nostra joia de la fe a tots aquells amb qui ens relacionem.


NOTÍCIES

Premi Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret
El Dr. Ramon Sabata i Pla, pediatre, ha estat guardonat amb el premi “Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret” en la setzena celebració de la festa patronal “La vigília de sant Lluc”, de Manresa, organitzada per la Junta Comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Aquest premi s’atorga com a recompensa de la bonhomia, altruisme i dedicació professional d'un metge envers els seus pacients.

Centenari a recordar
El dia 1 de maig s’escaurà el centenari de la Primera Comunió del Beat Pere Tarrés; va ser a l’església de Santa Anna de Mataró del Col·legi dels Pares Escolapis, on el noi Tarrés, de vuit anys, estudiava.

Carta circular
Com anunciàvem en l’anterior Records i Notícies, els monjos de l’abadia francesa de Saint Joseph de Clairval de Flavigny han publicat, en el darrer trimestre de l’any 2012, la carta d'hivern, que es distribueix en diverses llengües per tot el món, carta circular de temàtica espiritual, aquesta vegada sobre la vida i virtuts del Beat Pere Tarrés.

Imatge del Beat
Al “Memorial” del Dr. Tarrés (petit museu adjunt a la sagristia de la parròquia de Sarrià) s’hi ha col·locat la imatge, feta d'una resina especial i obra de l’escultora Rebeca Muñoz, que va servir de model per a esculpir la definitiva, de fusta, que es venera al Santuari de Núria.