RIN 113 – Pere Tarrés, un home de fe

RECORDS i NOTÍCIES
Núm. 113 – Gener 2013

Pere Tarrés, un home de fe

“Senyor, m’entrego, em dono, aboco el meu cor en el vostre. 

Visqueu Vós, Senyor, en el meu”.

       (Diari íntim del temps de Seminari, vigília de l’ordenació de prevere)

En aquest any de la fe, com diu el Papa Benet XVI en el seu escrit Porta fidei, és bo que recordem els homes i dones que amb la seva vida cristiana ens han deixat l’exemple d'una vida plenament amarada de fe. Per a nosaltres la figura del Beat Pere Tarrés és un bon exemple d'una persona  d'una gran fe, que la va viure tota la vida, fins i tot en els moments més difícils com van ser el temps que va passar amagat en el recés d'una llar amiga a causa de la persecució religiosa, o els mesos viscuts com a metge en el front de guerra. Només cal rellegir els seus diaris per a constatar-ho.

Un bon testimoni de qui era el Dr. Tarrés i de com tota la seva vida va estar plena d'una gran fe és el seu amic i company el metge Dr. Gerard Manresa i Formosa, el qual en parla en un breu escrit, de l’any 1992, que ens plau transcriure. Diu així:

"El record de Pere Tarrés es manté sempre viu en la meva ànima. No podia ésser d'altra manera car Tarrés és un dels dos o tres homes que he conegut que han deixat en el meu esperit la impressió i el record més profund i estable. I la causa és un fet ben concret, real, quasi específic: tenia una fe viva que transcendia del seu esperit a cada una de les paraules que informaven el seu pensament i les seves obres. Les seves paraules, tant si eren per a expressar un fet senzill i natural, com quan eren pronunciades en un sermó, tenien el do de la persuasió, perquè eren portadores de la profunda convivència amb Jesucrist que estimava profundament.

La seva espontània i natural comunicació amb els altres tenia una força essencial que brollava de la seva amistat amb Jesucrist, que il·luminava la seva vida i que solia fer arribar als seus interlocutors, comunicant-los aquella serenor i aquella pau inefable que posseïa.

La impressió que va donar-me la meva amistat amb l’apòstol modern Tarrés fou que aquella unció personal era fruit de l’oració i del tracte amb el seu amic de sempre Jesús, amb qui parlava amb un amor, amb una entrega i amb una sol·licitud integrals; sempre a favor dels altres, dels necessitats, dels pobres, prova fefaent del seu esperit sacerdotal. Per aquest motiu podia dir-me que «quan amb fe, de genolls davant del sagrari demanes pels qui ho necessiten, el Senyor t’escolta sempre».

El vaig conèixer quan els dos érem estudiants. Ell va finir la seva llicenciatura tres anys abans que jo. I puc testimoniar que la seva companyia era estimulant per als seus amics i companys i per als seus interlocutors. Amb la seva paraula, amb el seu gest i aquell somriure d'amistat, tot plegat et feien desitjar fondament ésser bo. Quan ja fou sacerdot el seu missatge es va fer més profund i més corprenedor. El seu tracte era suau, ungit de pau, la seva acció en els cors dels seus amics era natural i espontània i sempre portadora d'una alegria franca i càndida que et disposava al bé i a l’estimació. Semblava com si del seu cor sorgís una guspira de la seva fe, tan viva i tan gran, que més que fe semblava certesa i seguretat.

Tinc molt present la faç dels seus amics quan sortien de la seva cambra de malalt després de l’estada íntima amb en Tarrés. Era el testimoni de que les seves paraules, sortides sempre del cor, havien arribat a l’ànima de l’amic per la tendresa i l’emoció del seu darrer adéu. Aquest testimoni d'afecte i de tendresa no es donava solament amb els amics ideològicament afins; també els agnòstics que venien a veure’l, amb una gran estima, sortien amb llàgrimes als ulls. Recordo el que em va dir un metge company seu, tot acompanyant-lo al sortir de la cambra de Tarrés fins a la porta del sanatori: «Manresa, en aquest catolicisme sí que hi crec».

Pocs dies abans de la seva mort va dir-me: «Voldria deixar-te un record, però no sé què. Digue'm què et faria goig de lo que tinc». I pensar que no tenia res! Li vaig respondre emocionat: «Vols més record que la impressió inoblidable que en el meu cor deixen el teu amor per les ànimes, el teu sacrifici final, la teva tendresa envers nosaltres, la teva pau immensa, en una paraula tot aquest sermó inoblidable que en silenci prediques des d'aquest llit que has convertit en un altar!». Després d'uns minuts de silenci va dir-me: «No m’ho hauria cregut mai, però t’asseguro que sóc completament feliç i que no em canviaria per ningú».

Era veritat, perquè ja únicament esperava veure la faç del seu Jesús."

Aquest escrit, tot ell, trasllueix una gran sinceritat i retrata clarament com una profunda fe en Déu –-l'Amat, com familiarment l’anomenava-– emplenava tota la vida del nostre Beat Pere Tarrés: l'estimava amb follia i aquesta fe el portava a donar-se als altres sense mesura. Per això ens plau donar-lo a conèixer en aquest temps que el papa Benet ens invita a aprofundir la nostra fe, a fi que l'exemple d'aquest gran fill de la nostra terra ens ajudi a conèixer millor el que professem, empleni tota la nostra vida, vivint segons Déu, i sapiguem encomanar la nostra joia de la fe a tots aquells amb qui ens relacionem.


NOTÍCIES

Premi Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret
El Dr. Ramon Sabata i Pla, pediatre, ha estat guardonat amb el premi “Vivències mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret” en la setzena celebració de la festa patronal “La vigília de sant Lluc”, de Manresa, organitzada per la Junta Comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Aquest premi s’atorga com a recompensa de la bonhomia, altruisme i dedicació professional d'un metge envers els seus pacients.

Centenari a recordar
El dia 1 de maig s’escaurà el centenari de la Primera Comunió del Beat Pere Tarrés; va ser a l’església de Santa Anna de Mataró del Col·legi dels Pares Escolapis, on el noi Tarrés, de vuit anys, estudiava.

Carta circular
Com anunciàvem en l’anterior Records i Notícies, els monjos de l’abadia francesa de Saint Joseph de Clairval de Flavigny han publicat, en el darrer trimestre de l’any 2012, la carta d'hivern, que es distribueix en diverses llengües per tot el món, carta circular de temàtica espiritual, aquesta vegada sobre la vida i virtuts del Beat Pere Tarrés.

Imatge del Beat
Al “Memorial” del Dr. Tarrés (petit museu adjunt a la sagristia de la parròquia de Sarrià) s’hi ha col·locat la imatge, feta d'una resina especial i obra de l’escultora Rebeca Muñoz, que va servir de model per a esculpir la definitiva, de fusta, que es venera al Santuari de Núria.