RIN 125 - Recordant fets passats

Records i Notícies, 125 | Maig de 2018

 

RECORDANT  FETS  PASSATS

Han passat anys d’aquell 6 de novembre de l’any 1975 quan en ocasió dels 25 anys de la mort del Dr. Pere Tarrés es va fer el trasllat de les seves despulles  mortals a l’església de Sarrià. Amb motiu d’aquell fet es va parlar i escriure molt sobre ell. És per això que  “Records i Notícies” vol recordar alguns dels nombrosos escrits que es van publicar per rememorar com se’l valorava i constatar com s’admirava la seva persona presentant-la com a model de santedat.

Un dels escrits a recordar és la carta del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, que va escriure als preveres de l’arquebisbat en la que ens dona unes pinzellades de l’exemplaritat d’aquest gran metge, apòstol de la joventut i sacerdot.

Diu el Dr. Jubany: “...La memòria viva del Dr. Tarrés –tan nostre... ha d’ésser un motiu per a penetrar més i més en els aspectes profunds i decisius de la seva personalitat. La seva espiritualitat ferma i el seu gran testimoniatge foren extraordinaris. Doncs bé, per entendre al Dr. Tarrés, cal comprendre la seva ànima d’apòstol. Ho fou sempre, en totes les seves actuacions: com a metge; com a dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya; com a servidor dels seus germans en el front de guerra; sobretot com a sacerdot...”.

“Fou un prevere que es donà sempre amb un amor perseverant. Fou l’home d’una espiritualitat fonda i, a la vegada, d’una entrega generosa a l’apostolat. Tota la seva vida fou un holocauste, una oblació feta a Déu i als seus germans, els homes. Realitzà veritables bogeries –són paraules seves- per les ànimes”.

 

“ Avui –escriu en un dels moments culminants de la seva vida- m’he sentit capaç de fer Jesús allò que ell féu per mi: donar-me tot, absolutament tot, sense reserves, oferint-li de bon grat la meva vida, i oferint-me com a víctima del seu amor; disposat, amb la seva gràcia, a tota mena de sofriments i dolors, a soportar tota mena d’injúries i deshonres, a perdre la vida com a Ell li plagui. Tot, sense reserves, per Jesús”.

“Aquest fou el Dr. Tarrés. Si no penetréssim en aquest aspecte de la seva vida, penso que no copsaríem un dels elements més íntims.  Encara avui ens pot estimular a tots! Ell  visqué una constant exigència de donar-se de fer-se ofrena a Déu i als homes. La seva autèntica vocació fou estimar. Amb els malalts, en la F.J.C. en les parròquies i obres diocesanes que li foren encomanades, el Dr. Tarrés –com a escrit un dels nostres laics que el conegué- de sistema no en tenia cap; més ben dit en tenia un de sol, i encara no era ell. El seu sistema era el mateix de Jesucrist: anar, treballar, estimar, sacrificar-se i donar-se”.
 
Certament el Dr. Tarrés fou, per dir-ho amb paraules d’avui, un sacerdot per als altres. Referint-se al temps en què exercí la professió  mèdica, escriu un dels seus amics més íntims: “era l’harmonia perfecta d’una criatura humana: intel·ligència perfecta, sensibilitat exquisida,amb un caràcter amable i simpàtic, i tot comprès en una sola idea: estimar Déu sobretot... i amb una finalitat: la santedat. Per això ell va fer de a medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medecina. No es por establir, en ell, una barrera entre sacerdot i metge”.

“El món interior del Dr. Tarrés consistí en la vivència constant de la flama viva de l’amor sobrenatural. Aquest inspirà els seus pensaments, les seves aspiracions, tots els seus actes...És meravellós de veure com aquesta flama l’empeny vers les altures...només cal llegir les pàgines del seu <Diari de guerra> per veure com una i altra vegada torna sobre aquest diàleg d’amor amb Déu i exigència de donar-se al proïsme”.

“El foc de l’amor a Déu fou, l’eix central de l’espiritualitat del Dr. Tarrés i la font de la seva constant dedicació a l’apostolat. Com fou també -cada punt mereixeria una reflexió més ampla- de la seva referència essencial, plena de pietat, vers l’Eucaristia i la mare de Déu. Home de pregària, aimant de la castedat i de la pobresa radical es distingí també per la seva acceptació generosa i sobrenatural del sofriment físic i moral...”

“Aquests espiritualitat del Dr. Tarrés algú podria qualificar-la d <desencarnada>. No és pas veritat! Ell també fou home de gran preocupació social; fou veritable apòstol del món obrer...Sens dubte que el Dr. Tarrés fou fill del seu temps, de a seva època i, en molts aspectes, condicionat per ella. Però la rel de la seva espiritualitat és tan essencial i fonamental, que pot i té d’ajudar-nos molt a estimar Déu i servir l’Església del nostre temps, com ell ho féu...”

Aquestes reflexions del Cardenal Jubany en la seva carta ens poden ajudar a tenir més present, avui, aquest figura senyera  com estímul, exemplar i ajuda per la nostra vida cristiana.

 

FESTA  DEL  BEAT  PERE  TARRÉS

Dimecres, dia 30 de maig

BARCELONA

A la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
a les vuit del vespre

Concelebració Eucarística

presidida per Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar
 
MANRESA
A la parròquia de la Mare de Déu del Carme
a les set del vespre

Concelebració Eucarística

 

NOTÍCIES    

Memorial Pere Tarrrés

Ubicat en un lloc més assequible de la parròquia de Sarrià, es pot visitar aquesta exposició permanent d’objectes personals del Beat Pere Tarrés de les diferents etapes de la seva vida. És pot fer amb una visita guiada que acaba amb una pregària davant del seu sepulcre.

XXII  Premi vivències mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret

La Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona en la festa de Sant Lluc d’enguany  va atorgar, a títol pòstum, el XXII Premi Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret al Dr. Antoni Carles Ugarte.

Article sobre el beat doctor Tarrés i la Humanae Vitae

Amb motiu de la proximitat del cinquantè aniversari de la promulgació d’aquesta encíclica del beat Pau VI, el Dr. Josep Maria Simon ha escrit un article en el que recorda que tots i cada un, com el beat doctor Tarrés,  hem de buscar/demanar el do de la puresa.   

 

RIN 124 - Pere Tarrés i Catalunya

RECORDS i NOTÍCIES, núm. 124

Maig 2017

PERE  TARRÉS  I  CATALUNYA

  “Hem passat per zones ben àrides que sols l’esforç de Catalunya és capaç de convertir en verger d’olivers i garrofers.”

(Diari de guerra, 7 de desembre del 1938) 

En el llibre que recull la documentació que va ser presentada a Roma per confirmar la santedat del Dr. Pere Tarrés –l’anomenada “Positio super virtutibus”–, hi ha un capítol dedicat a la virtut de la Justícia, en el qual es parla de l’estima del Beat Pere Tarrés al seu País, i allà s’afirma que aquest amor a Catalunya va ser sempre present en la seva vida i en gran manera, però sense desenfocar-se, ans bé, harmonitzant-lo amb l’amor a Déu.

Aquesta afirmació la confirmen molts dels testimonis que van declarar en el procés en què s’investigava sobre la vida exemplar i les virtuts del Dr. Tarrés. Així el seu amic i col·laborador, el Dr. Gerard Manresa, parlant sobre aquest tema, recordava: “L’amor que tenia en Pere a la terra i al país que havia nascut es manifestava sobretot en els nostres diàlegs mantinguts durant les freqüents excursions apostòliques, quan comentava i gaudia de la contemplació de les belleses de la  nostra terra, que per a ell eren obres de Déu”. I així mateix ho confirma la Núria Montserrat, la qual explica que anant amb les noies de l’Acció Catòlica de Sarrià al poble de Sant Esteve Sesrovires, on havia estat de vicari, al contemplar des del tren les vinyes i els camps de conreu, els  deia: “Mireu que bé que treballen els nostres pagesos! Mireu, mireu quines vinyes i quins conreus més macos! Que ben fets! Que n’és de bonica la nostra terra!”. I, encara més ho precisa un membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, l’Enric Torrente, el qual recordava: “Mai amagava el seu amor a Catalunya, però mai li vaig notar cap demostració de partidisme polític”.                                                                                                                                                   

Ell mateix havia raonat el seu pensament sobre el perquè de l’amor a la pròpia terra, en una glossa que es va publicar al setmanari Flama el 7 d’octubre del 1932 i que anava dirigida als joves militants de la Federació. Deia: “El patriotisme és una qualitat essencial inherent a l’ànima de tots els homes, que respon a un ideal de fervent amor a la terra que l’ha vist néixer”. Més endavant afirmava: “El patriotisme és com una virtut més de l’ànima que Déu infon a tots els homes i que mercès a la qual, aquests estimen amb deliri el seu país, siguin quines siguin les seves característiques... és el  mateix Diví Artífex qui l’ha encastada com una de tantes perles precioses que embelleixen el nostre esperit”. I afegia: “El patriotisme representa l’amor a la terra en tots els aspectes: és l’amor a les belleses naturals, a la seva història i a la seva tradició, en una paraula a totes aquelles característiques que la distingeixen i que fan que aquella siguin la meva Pàtria”. I precisava: “Nosaltres, els catalans, quin dubte hi ha que som patriotes i que estimem la terra que ens ha vist néixer. Podem amagar-ho? És que hem d’avergonyir-nos d’estimar la nostra Catalunya? És que constitueix un mancament el confessar-ho? Ans al contrari, ens en gloriem perquè el Bon Déu que és qui fa els pobles, ens l’ha donada i l’ha feta bella i exuberant de vida perquè nosaltres glorificant-la glorifiquem a Ell; i n’estem joiosos perquè l’ha feta cristiana i santa, perquè en ella s’hi santifiquin els seus fills i ens hi santifiquem nosaltres, i perquè l’ha feta feinera i activa, al peu d’una mar evocadora de grans gestes; i perquè l’ha omplert de fills il·lustres que li han donat un nom immarcescible. Per això i perquè hi tenim les cendres dels nostres avis, i ha estat qui ha forjat el nostre caràcter, el nostre seny i ideals i la deu dels nostres amors; per tot això, repetim, ens sentim patriotes convençuts, plenament convençuts. Però el nostre patriotisme és pur, puríssim com la frescor de l’aubada, sense ingerència de partidismes de cap mena. Som patriotes d’una terra cristiana que Déu va formar en Primavera i que per sobre tota altra ensenya posa la de la Creu”.

En Domènec Castellet, natural i feligrès del poble de Sant Esteve Sesrovires, havia sentit aquestes idees directament del Dr. Tarrés, essent vicari del seu poble, i confirma que aplicava aquesta doctrina amb la seva activitat ministerial, quan explica: “Era un gran amant de la nostra terra i de les seves tradicions que fomentava amb interès com per exemple la sardana i altres manifestacions culturals com el cant coral, el teatre, l’esport...”. I el bisbe Mons Ramon Daumal, que va treballar junt amb el Dr. Tarrés a la parròquia de Sarrià, i que el coneixia a fons, afirma: “Em consta que professava un gran amor als valors autòctons de Catalunya, però el seu gran esperit sacerdotal el col·locava per sobre de tot partidisme polític”. 

Tarrés, en moments difícils i de sofriment en el País, veu la mà poderosa de la Providència que vetlla per la seva Pàtria que Ell feu cristiana, i vol que continuï sent-ho. Així ho escriurà en un article en què reflexiona sobre la situació del moment, i diu: “Amics, perquè tots tenim deutes a saldar, i tant de bo que el nostre poble s’adonés que tot el desgavell prové de la manca del regnat de Jesucrist en nosaltres”. I acaba aquest escrit formulant una afirmació que determina una posició semblant a la que va escriure en Joan Maragall durant al Setmana Tràgica: “Per la sang vessada, pel sofriment de tot un poble que vol retrobar Déu, treballem i lluitem. Benaurats els pobles que tenen Déu per únic protector i ajuda i que caminen únicament per les seves vies”.

I amb aquesta visió es comprèn que a l’acabar el Diari de guerra escrivís: “Déu meu, salveu la Pàtria! Us ofereixo tots els sofriments i angoixes soferts fins ara...Que aquets anys de sofriment serveixin per a la vostra glòria i per a la meva santificació.”  

El Beat Pere Tarrés, tal com hem dit i afirma el document de la “Positio”, va saber enfocar el seu gran amor a Catalunya harmonitzant-lo amb l’amor a Déu.

 

NOTÍCIES  

 

Premi Vivències Mèdiques Dr. Tarrés

La vigília de Sant Lluc, a l’octubre del 2017, la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona va atorgar el XXI premi Vivències mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret al pediatre Dr. Josep Maria Muixí  en recompensa de la bonhomia, l’altruisme i la dedicació professional.

 

Documental web sobre la vida del beat Pere Tarrés

Recordem que podem acostar-nos al coneixement del beat Pere Tarrés gràcies al documental www.doctortarres.com en el qual l’espectador pot triar els capítols que puguin ser més del seu interès, entre quatre possibilitats: metge, sacerdot, apòstol i escriptor.

Llibres sobre el Dr. Tarrés

Si no trobeu a les llibreries el llibre que desitgeu, podeu preguntar si el tenen a la Parròquia de Sarrià o a la Vicepostulació

 

FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS

BARCELONA

 

Dimarts, dia 30 de maig, a les 20.00 h, a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Concelebració Eucarística, presidida pel nou rector Mn. Salvador Bacardit

 

MANRESA

Dimarts, dia 30 de maig, a les 19.00 h, a la parròquia de la Mare de Déu del Carme

Concelebració Eucarística