RECORDS i NOTÍCIES, núm. 124
Maig 2017
PERE TARRÉS
I CATALUNYA
“Hem passat per zones ben àrides que sols l’esforç de Catalunya és capaç de convertir en verger d’olivers i garrofers.”
(Diari de guerra, 7 de desembre del 1938)
En el llibre que recull la
documentació que va ser presentada a Roma per confirmar la santedat del Dr.
Pere Tarrés –l’anomenada “Positio super virtutibus”–, hi ha un capítol dedicat
a la virtut de la Justícia, en el qual es parla de l’estima del Beat Pere
Tarrés al seu País, i allà s’afirma que aquest amor a Catalunya va ser sempre present
en la seva vida i en gran manera, però sense desenfocar-se, ans bé, harmonitzant-lo
amb l’amor a Déu.
Aquesta afirmació la confirmen molts
dels testimonis que van declarar en el procés en què s’investigava sobre la
vida exemplar i les virtuts del Dr. Tarrés. Així el seu amic i col·laborador,
el Dr. Gerard Manresa, parlant sobre aquest tema, recordava: “L’amor que tenia en Pere a la terra i al
país que havia nascut es manifestava sobretot en els nostres diàlegs mantinguts
durant les freqüents excursions apostòliques, quan comentava i gaudia de la
contemplació de les belleses de la
nostra terra, que per a ell eren obres de Déu”. I així mateix ho
confirma la Núria Montserrat, la qual explica que anant amb les noies de
l’Acció Catòlica de Sarrià al poble de Sant Esteve Sesrovires, on havia estat
de vicari, al contemplar des del tren les vinyes i els camps de conreu, els deia: “Mireu
que bé que treballen els nostres pagesos! Mireu, mireu quines vinyes i quins
conreus més macos! Que ben fets! Que n’és de bonica la nostra terra!”. I,
encara més ho precisa un membre de la Federació de Joves Cristians de
Catalunya, l’Enric Torrente, el qual recordava: “Mai amagava el seu amor a Catalunya, però mai li vaig notar cap
demostració de partidisme polític”.
Ell mateix havia raonat el seu
pensament sobre el perquè de l’amor a la pròpia terra, en una glossa que es va
publicar al setmanari Flama el 7
d’octubre del 1932 i que anava dirigida als joves militants de la Federació.
Deia: “El patriotisme és una qualitat
essencial inherent a l’ànima de tots els homes, que respon a un ideal de
fervent amor a la terra que l’ha vist néixer”. Més endavant afirmava: “El patriotisme és com una virtut més de
l’ànima que Déu infon a tots els homes i que mercès a la qual, aquests estimen
amb deliri el seu país, siguin quines siguin les seves característiques... és
el mateix Diví Artífex qui l’ha
encastada com una de tantes perles precioses que embelleixen el nostre esperit”.
I afegia: “El patriotisme representa
l’amor a la terra en tots els aspectes: és l’amor a les belleses naturals, a la
seva història i a la seva tradició, en una paraula a totes aquelles
característiques que la distingeixen i que fan que aquella siguin la meva
Pàtria”. I precisava: “Nosaltres, els
catalans, quin dubte hi ha que som patriotes i que estimem la terra que ens ha
vist néixer. Podem amagar-ho? És que hem d’avergonyir-nos d’estimar la nostra
Catalunya? És que constitueix un mancament el confessar-ho? Ans al contrari,
ens en gloriem perquè el Bon Déu que és qui fa els pobles, ens l’ha donada i
l’ha feta bella i exuberant de vida perquè nosaltres glorificant-la glorifiquem
a Ell; i n’estem joiosos perquè l’ha feta cristiana i santa, perquè en ella
s’hi santifiquin els seus fills i ens hi santifiquem nosaltres, i perquè l’ha
feta feinera i activa, al peu d’una mar evocadora de grans gestes; i perquè
l’ha omplert de fills il·lustres que li han donat un nom immarcescible. Per
això i perquè hi tenim les cendres dels nostres avis, i ha estat qui ha forjat
el nostre caràcter, el nostre seny i ideals i la deu dels nostres amors; per
tot això, repetim, ens sentim patriotes convençuts, plenament convençuts. Però
el nostre patriotisme és pur, puríssim com la frescor de l’aubada, sense
ingerència de partidismes de cap mena. Som patriotes d’una terra cristiana que
Déu va formar en Primavera i que per sobre tota altra ensenya posa la de la
Creu”.
En Domènec Castellet, natural i
feligrès del poble de Sant Esteve Sesrovires, havia sentit aquestes idees
directament del Dr. Tarrés, essent vicari del seu poble, i confirma que aplicava
aquesta doctrina amb la seva activitat ministerial, quan explica: “Era un gran amant de la nostra terra i de
les seves tradicions que fomentava amb interès com per exemple la sardana i
altres manifestacions culturals com el cant coral, el teatre, l’esport...”.
I el bisbe Mons Ramon Daumal, que va treballar junt amb el Dr. Tarrés a la
parròquia de Sarrià, i que el coneixia a fons, afirma: “Em consta que professava un gran amor als valors autòctons de
Catalunya, però el seu gran esperit sacerdotal el col·locava per sobre de tot
partidisme polític”.
Tarrés, en moments difícils i de
sofriment en el País, veu la mà poderosa de la Providència que vetlla per la
seva Pàtria que Ell feu cristiana, i vol que continuï sent-ho. Així ho escriurà
en un article en què reflexiona sobre la situació del moment, i diu: “Amics, perquè tots tenim deutes a saldar, i
tant de bo que el nostre poble s’adonés que tot el desgavell prové de la manca
del regnat de Jesucrist en nosaltres”. I acaba aquest escrit formulant una
afirmació que determina una posició semblant a la que va escriure en Joan
Maragall durant al Setmana Tràgica: “Per
la sang vessada, pel sofriment de tot un poble que vol retrobar Déu, treballem
i lluitem. Benaurats els pobles que tenen Déu per únic protector i ajuda i que
caminen únicament per les seves vies”.
I amb aquesta visió es comprèn que a
l’acabar el Diari de guerra escrivís: “Déu
meu, salveu la Pàtria! Us ofereixo tots els sofriments i angoixes soferts fins
ara...Que aquets anys de sofriment serveixin per a la vostra glòria i per a la
meva santificació.”
El
Beat Pere Tarrés, tal com hem dit i afirma el document de la “Positio”, va saber
enfocar el seu gran amor a Catalunya harmonitzant-lo amb l’amor a Déu.
NOTÍCIES
Premi Vivències Mèdiques Dr. Tarrés
La vigília de Sant
Lluc, a l’octubre del 2017, la Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges
de Barcelona va atorgar el XXI premi Vivències
mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret al pediatre Dr. Josep Maria Muixí en recompensa de la bonhomia, l’altruisme i
la dedicació professional.
Documental web sobre la vida del beat Pere Tarrés
Recordem que podem
acostar-nos al coneixement del beat Pere Tarrés gràcies al documental www.doctortarres.com en el qual l’espectador pot triar els
capítols que puguin ser més del seu interès, entre quatre possibilitats: metge,
sacerdot, apòstol i escriptor.
Llibres sobre el Dr. Tarrés
Si no trobeu a les
llibreries el llibre que desitgeu, podeu preguntar si el tenen a la Parròquia
de Sarrià o a la Vicepostulació
BARCELONA
Dimarts, dia 30 de maig, a les 20.00 h, a
la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
Concelebració Eucarística, presidida pel nou rector Mn. Salvador
Bacardit
MANRESA
Dimarts, dia 30 de maig, a les 19.00 h, a la parròquia de la Mare de Déu del Carme
Concelebració Eucarística
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada