RIN 125 - Recordant fets passats

Records i Notícies, 125 | Maig de 2018

 

RECORDANT  FETS  PASSATS

Han passat anys d’aquell 6 de novembre de l’any 1975 quan en ocasió dels 25 anys de la mort del Dr. Pere Tarrés es va fer el trasllat de les seves despulles  mortals a l’església de Sarrià. Amb motiu d’aquell fet es va parlar i escriure molt sobre ell. És per això que  “Records i Notícies” vol recordar alguns dels nombrosos escrits que es van publicar per rememorar com se’l valorava i constatar com s’admirava la seva persona presentant-la com a model de santedat.

Un dels escrits a recordar és la carta del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, que va escriure als preveres de l’arquebisbat en la que ens dona unes pinzellades de l’exemplaritat d’aquest gran metge, apòstol de la joventut i sacerdot.

Diu el Dr. Jubany: “...La memòria viva del Dr. Tarrés –tan nostre... ha d’ésser un motiu per a penetrar més i més en els aspectes profunds i decisius de la seva personalitat. La seva espiritualitat ferma i el seu gran testimoniatge foren extraordinaris. Doncs bé, per entendre al Dr. Tarrés, cal comprendre la seva ànima d’apòstol. Ho fou sempre, en totes les seves actuacions: com a metge; com a dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya; com a servidor dels seus germans en el front de guerra; sobretot com a sacerdot...”.

“Fou un prevere que es donà sempre amb un amor perseverant. Fou l’home d’una espiritualitat fonda i, a la vegada, d’una entrega generosa a l’apostolat. Tota la seva vida fou un holocauste, una oblació feta a Déu i als seus germans, els homes. Realitzà veritables bogeries –són paraules seves- per les ànimes”.

 

“ Avui –escriu en un dels moments culminants de la seva vida- m’he sentit capaç de fer Jesús allò que ell féu per mi: donar-me tot, absolutament tot, sense reserves, oferint-li de bon grat la meva vida, i oferint-me com a víctima del seu amor; disposat, amb la seva gràcia, a tota mena de sofriments i dolors, a soportar tota mena d’injúries i deshonres, a perdre la vida com a Ell li plagui. Tot, sense reserves, per Jesús”.

“Aquest fou el Dr. Tarrés. Si no penetréssim en aquest aspecte de la seva vida, penso que no copsaríem un dels elements més íntims.  Encara avui ens pot estimular a tots! Ell  visqué una constant exigència de donar-se de fer-se ofrena a Déu i als homes. La seva autèntica vocació fou estimar. Amb els malalts, en la F.J.C. en les parròquies i obres diocesanes que li foren encomanades, el Dr. Tarrés –com a escrit un dels nostres laics que el conegué- de sistema no en tenia cap; més ben dit en tenia un de sol, i encara no era ell. El seu sistema era el mateix de Jesucrist: anar, treballar, estimar, sacrificar-se i donar-se”.
 
Certament el Dr. Tarrés fou, per dir-ho amb paraules d’avui, un sacerdot per als altres. Referint-se al temps en què exercí la professió  mèdica, escriu un dels seus amics més íntims: “era l’harmonia perfecta d’una criatura humana: intel·ligència perfecta, sensibilitat exquisida,amb un caràcter amable i simpàtic, i tot comprès en una sola idea: estimar Déu sobretot... i amb una finalitat: la santedat. Per això ell va fer de a medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medecina. No es por establir, en ell, una barrera entre sacerdot i metge”.

“El món interior del Dr. Tarrés consistí en la vivència constant de la flama viva de l’amor sobrenatural. Aquest inspirà els seus pensaments, les seves aspiracions, tots els seus actes...És meravellós de veure com aquesta flama l’empeny vers les altures...només cal llegir les pàgines del seu <Diari de guerra> per veure com una i altra vegada torna sobre aquest diàleg d’amor amb Déu i exigència de donar-se al proïsme”.

“El foc de l’amor a Déu fou, l’eix central de l’espiritualitat del Dr. Tarrés i la font de la seva constant dedicació a l’apostolat. Com fou també -cada punt mereixeria una reflexió més ampla- de la seva referència essencial, plena de pietat, vers l’Eucaristia i la mare de Déu. Home de pregària, aimant de la castedat i de la pobresa radical es distingí també per la seva acceptació generosa i sobrenatural del sofriment físic i moral...”

“Aquests espiritualitat del Dr. Tarrés algú podria qualificar-la d <desencarnada>. No és pas veritat! Ell també fou home de gran preocupació social; fou veritable apòstol del món obrer...Sens dubte que el Dr. Tarrés fou fill del seu temps, de a seva època i, en molts aspectes, condicionat per ella. Però la rel de la seva espiritualitat és tan essencial i fonamental, que pot i té d’ajudar-nos molt a estimar Déu i servir l’Església del nostre temps, com ell ho féu...”

Aquestes reflexions del Cardenal Jubany en la seva carta ens poden ajudar a tenir més present, avui, aquest figura senyera  com estímul, exemplar i ajuda per la nostra vida cristiana.

 

FESTA  DEL  BEAT  PERE  TARRÉS

Dimecres, dia 30 de maig

BARCELONA

A la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
a les vuit del vespre

Concelebració Eucarística

presidida per Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar
 
MANRESA
A la parròquia de la Mare de Déu del Carme
a les set del vespre

Concelebració Eucarística

 

NOTÍCIES    

Memorial Pere Tarrrés

Ubicat en un lloc més assequible de la parròquia de Sarrià, es pot visitar aquesta exposició permanent d’objectes personals del Beat Pere Tarrés de les diferents etapes de la seva vida. És pot fer amb una visita guiada que acaba amb una pregària davant del seu sepulcre.

XXII  Premi vivències mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret

La Junta Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona en la festa de Sant Lluc d’enguany  va atorgar, a títol pòstum, el XXII Premi Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret al Dr. Antoni Carles Ugarte.

Article sobre el beat doctor Tarrés i la Humanae Vitae

Amb motiu de la proximitat del cinquantè aniversari de la promulgació d’aquesta encíclica del beat Pau VI, el Dr. Josep Maria Simon ha escrit un article en el que recorda que tots i cada un, com el beat doctor Tarrés,  hem de buscar/demanar el do de la puresa.