dimecres, 7 de maig del 2014

IN 117 - El Dr Pere Tarrés, pioner de Càritas

Records i Notícies
Núm. 117 – Maig 2014

EL Dr. PERE TARRÉS PIONER DE CÀRITAS

         En el Butlletí del bisbat de Barcelona de l’any 1945 hi ha un decret del bisbe diocesà, Dr. Gregorio Modrego, en què nomena el Dr. Pere Tarrés Claret director substitut del Secretariat Diocesà de Beneficència. El secretari-director en aquells moments era el Dr. Albert Bonet Marrugat, el qual havia estat nomenat, l’any anterior, com a primer secretari del nou organisme, creat feia poc, per unificar les obres benèfiques de l’Església de Barcelona amb el títol de Secretariat Diocesà de Beneficència, que tenia per objecte atendre les persones i famílies que vivien en situacions de gran indigència i amb privació dels mitjans necessaris per a viure dignament, ja que en aquells anys no existien pensions ni cobertures socials o assegurances, i per altra part, en els anys posteriors a la guerra civil pul·lulaven greus malalties, especialment la tuberculosi. Era l’embrió de la futura Càritas Diocesana que aquest any ha celebrat els setanta anys de la seva acció pastoral.

         El motiu d’aquest nomenament del Dr. Tarrés a l’any d’haver-se iniciat el Secretariat de Beneficència, va ser motivat pel fet que el Dr. Albert Bonet va ser cridat a Madrid per la Junta de Bisbes Metropolitans amb la finalitat de dirigir el moviment de l’Acció Catòlica a tot Espanya. De moment el Dr. Bonet va intentar compartir els dos càrrecs, però de seguida va veure que no podia cuidar-se de les dues responsabilitats i va pregar al Prelat que l’alliberés d’aquella tasca, suggerint-li com a continuador el Dr. Tarrés, que havia estat el seu braç dret en la Federació de Joves Cristians de Catalunya i que coneixia prou bé per les seves qualitats de metge, pel seu esperit caritatiu i pel fet d’estar seriosament preocupat per la problemàtica del seu temps. El Dr. Modrego va accedir a la petició i va nomenar el Dr. Tarrés secretari substitut, encara que, de fet, des del primer moment va actuar com a secretari i, molt aviat, va passar a ser el secretari-director definitiu del Secretariat, pràcticament fins a la seva mort. De tal manera que podem considerar-lo com el pioner de la futura Càritas Diocesana.

         Mn. Joan Bonet i Baltà, nebot del Dr. Albert Bonet, va declarar en el procés de Beatificació del Dr. Tarrés que “pel tracte que havia tingut amb ell puc assegurar que es va lliurar amb tot entusiasme al treball propi del secretariat creant-ne, per aconseguir els seus fins, els serveis adequats, i posant tot el seu interès a millorar els suburbis de Barcelona, reunint-se, per aconseguir-ho, amb alguns dels responsables civils. Quan se li plantejava una situació en el camp de la beneficència, l’esperit caritatiu del Dr. Tarrés es llançava a buscar-hi solucions”.

         Per altra part Mn. Josep Maria Fornalls i Cantons, col·laborador del Dr. Tarrés en el Secretariat de Beneficència, concreta més el que va declarar Mn. Joan Bonet, ja que detalla: “En l’oficina situada en el Bisbat acudien diàriament moltes persones a visitar-lo: algunes li entregaven almoines, però la majoria era per demanar-li ajuda de tot tipus: material, jurídic, mèdic... El Dr. Tarrés va saber trobar persones que voluntàriament i d’una forma gratuïta oferien serveis professionals als necessitats... Ajudava econòmicament a molts però moltes vegades es veia obligat, per la manca de diners, a dir-los amb bones paraules que faria el que podria per ajudar-les. Puc assegurar que les veia sortir del seu despatx contentes de la bona acollida que havien tingut. Atenia els casos més apurats, pagant lloguers o altres necessitats al moment o quan li lliuraven almoines, que jo mateix, per indicació seva anava a portar als domicilis dels necessitats. La gent, tant els que donaven com els que rebien almoines, sortien del seu despatx amb una bona imatge de l’Església”.

         És evident que moltes necessitats sobrepassaven la capacitat de solució que tenia el Secretariat, però el Dr. Tarrés no es perdia a buscar camins de solució i afrontar degudament les possibles sortides, inclús en el pla tècnic-sociològic. Així va confeccionar un estudi sobre les condicions en què es vivia en els suburbis; va donar a conèixer el que es realitzava en el Secretariat, amb les sessions i l’exposició en la “Secció de Caritat” dins del Congrés Diocesà d’Acció Catòlica de l’any 1949. També amb els col·loquis, presidits per ell, entorn de l’organització de la caritat durant la Setmana celebrada a la Sala d’Actes de la “Caixa de Pensions” i sobretot la posada en marxa del Sanatori Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, amb col·laboració amb el Dr. Gerard Manresa i un equip qualificat de metges, per a atendre els malalts de la tuberculosi, que en aquells anys era una autèntica epidèmia.

         Recordant el que s’ha dit amb motiu de la celebració dels setanta anys de Càritas Diocesana, amb les paraules del Papa Francesc: “Les obres de l’amor a les altres persones són la manifestació externa més perfecta de la gràcia interior de l’Esperit”, podem afirmar que aquesta frase del Papa resumeix l’amor envers el proïsme que va venir a ensenyar-nos Jesucrist i que precisament va inspirar, fa setanta anys, la creació i les actuacions de l’actual Càritas Diocesana de Barcelona. Podem agrair al beat Pere Tarrés i als altres pioners d’aquell Secretariat de Beneficència els fonaments sòlids amb què van bastir aquesta noble Institució del Bisbat de Barcelona.

NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES – NOTÍCIES –

El beat Pere Tarrés presentat al papa Francesc
         En l’audiència que el Papa concedí als participants de l’assemblea plenària del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut, el metge català Dr. Josep Maria Simón, president de la Federació Mundial d’Associacions Mèdiques Catòliques (FIAMC) i membre d’aquest Consell, saludà el Sant Pare Francesc i li lliurà la medalla commemorativa de la beatificació i uns escrits del beat Dr. Pere Tarrés.


Nou carrer dedicat al Beat Dr. Pere Tarrés
         El poble de Burg ha dedicat el carrer on el Dr. Tarrés havia instal·lat el seu hospital de campanya durant la seva estada, en plena guerra, en aquell poble dels Pirineus (de l’1 al 14 de juny del 1938), al nostre beat Pere Tarrés. Ja són deu els carrers i places, en la nostra geografia, que porten el seu nom (a Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Monistrol de Calders, Noves de Segre, Garcia, Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Castellcir i Burg).

Gràcies rebudes
         A l’Arxiu Pere Tarrés s’han rebut, de tant en tant, notificacions de gràcies rebudes per intercessió del Beat Dr. Pere Tarrés. En donem constància en aquest full de Records i Notícies. Aquestes cartes i les almoines que també arriben són una prova que es tracta d’una causa viva i que el Dr. Tarrés té devots arreu de la nostra geografia i també en altres indrets.

                                              *************

(En lloc de frase que encapçala, posar en un requadre:)

FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS

    Divendres, 30 de maig del 2014

                 BARCELONA
A la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià
   (on va actuar i hi ha el seu sepulcre),
       a dos quarts de vuit del vespre
CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA
     Presidida pel bisbe de Terrassa
      Dr. Josep Àngel Saiz Meneses.

                       MANRESA
A la Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè,
           a dos quarts de set de la tarda
    CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA

Foto primera
         Al·locució a Ràdio Espanya de Barcelona en la Campanya pro tuberculós pobre, el 14 de novembre del 1947.

Foto segona
         Visitant malalts al sanatori.

Foto tercera

         Placa del carrer de Burg.