RIN 123 - 90 anys

RECORDS i NOTÍCIES  núm. 123 - Febrer de 2016

90 ANYS 

Al començar l’any 1917, ara fa 90 anys, el jove Pere Tarrés cursava el penúltim curs de la carrera de medicina a la Facultat ubicada a l’Hospital Clínic de Barcelona. A l’acabar el curs, al juny, amb les notes plenes d’excel·lents i matrícules, li proposen un treball pel qual inicia la seva activitat mèdica malgrat no haver acabat la carrera: es tractava de suplir, provisionalment per cinc setmanes, el metge d’Avinyó Dr. Homs que sofria una infecció al braç. I això es repetirà, mesos més tard, i havent iniciat el darrer curs d’estudis, a l’oferir-li una altra suplència, en aquest cas la del metge del poble de Monistrol de Calders, on a més d’exercir la seva professió va tenir lloc un dels fets més importants de la seva vida: el vot de castedat.

Tant a Avinyó com a Monistrol va complir amb el seu treball d’atendre els malalts en les visites domiciliàries, lliurant-s’hi apassionadament. La senyora Francesca Mateu, esposa del Dr. Homs explica que quan el Dr. Àngel Serra, metge manresà,el va presentar, va dir d’ell: “Mireu, aquí us porto un xicot carregat de matrícules d’honor, que està per acabar la carrera. No sé si en fareu res”. “Farem el que podrem”, vaig sentir que deia aquell jove. Era un noi molt prim, alt, rosset, amb ulleres. Anava vestit molt senzillet. No era gens “farolero”, i es veia humil i sincer. Era més aviat callat. Molt religiós. Es donava a la feina, als seus malalts; volia complir... nosaltres no el vam pas oblidar. Jo estic contenta d’haver-lo tractat, ja que el considero un sant”.

El fet més important d’aquests temps de suplències no és que exerceixi de metge malgrat no haver acabat del tot els estudis, tot i que és prou considerable i que demostra la seva gran preparació professional, sinó aquell fet cabdal en la seva vida humana i espiritual, estant a Monistrol de Calders, la nit de Nadal del 1927, ara fa noranta anys: el seu vot de castedat.

Consta que cada dia, a l’acabar les visites domiciliàries als malalts del poble, anava a l’església parroquial, i a l’altar del Santíssim passava llargues estones davant del sagrari. Era un bon deixeble del P. Joaquim Serra, de Sant Felip Neri de Gràcia, que li havia inculcat una profunda devoció eucarística. Estant fent pregària, feia uns dies, ell mateix ho explica: “Sentia que el Senyor em demanava un gest de generositat: que fes vot perpetu de castedat”; però no es decidia. Va consultar-ho amb el P. Serra, el seu director espiritual, el qual el coneixia bé i veia clar que no era resultat d’un entusiasme passatger. No va posar-hi dificultats, dient-li: “Saps que això és símptoma claríssim d’una vocació especial...?”. Per això, com ell mateix explica:  “En arribar la nit de Nadal, vaig sentir una moció forta, un impuls sobrenatural extraordinari. Senyor, vaig dir, si depèn de mi ja està fet”. I aquella nit de Nadal del 1927 –ara fa 90 anys–, en el silenci i agenollat davant del Sagrari va dir amb fermesa, seguretat i joia:

“Jesús. En el 1927 aniversari de la vostra vinguda al món
per redimir els homes, us faig ofrena del meu cor i de la
meva ànima, i amb desig fervent de consagrar a Vós tots
els dies de la meva vida; amb la vostra gràcia, faig vot de
continència perfecta.
Que es faci en mi la vostra voluntat.
Dia de Nadal de 1927. El vostre servent,
Pere Tarrés i Claret”.

Com escriu el monjo de Montserrat i biògraf seu, el pare Romuald Díaz Carbonell: “El gest, la promesa, havia de tenir unes conseqüències decisives en la ruta del nostre jove. I la fidelitat a la promesa l’havia de portar al sacerdoci. Mai no deixarà de lligar aquesta actitud amb la seva vocació sacerdotal, ja des dels dies que va anar ascendint pels Ordes sagrats, sobretot el subdiaconat. Va ser una idea persistent en ell”. Que va ser en ell una idea persistent ho podem constatar gràcies als seus diaris, on va deixat escrit, més d’una vegada, el record d’aquest fet: així ens consta estant a casa seva en plena guerra en el desè aniversari; en el front de guerra en l’onzè i a l’ordenació de subdiaca en el catorzè aniversari.

El dia 25 de desembre del 1937 escriu en el seu diari íntim que a casa seva van dir una missa clandestina a les onze de la nit, gràcies al sacerdot Miquel Bonet, que exposant la seva vida va anar a celebrar la festa, i afegeix: “Aquesta nit fa deu anys que per primera vegada, amb autorització del meu director espiritual, vaig fer vot de virginitat. L’he renovat amb tot fervor”. I un any més tard, en el front de guerra, escriu en el seu diari: “Avui fa onze anys de la meva ofrena, del meu vot. Sembla que era ahir. Sols que, aquesta vegada, no he pogut rebre Jesús l’Amat, realment al fons del meu cor. (...) Abans d’anar-me’n a dormir, a última hora, sota el cel estrellat, vaig repetir el meu vot”. I quan va rebre el subdiaconat, el 19 de desembre de 1941, escriurà en el seu  diari íntim: “Farà just catorze anys que vaig fer pel Nadal del 1927 el meu vot de castedat perfecta amb permís del P. Joaquim Serra. Demà, si a Déu plau, el ratificaré, i solemnement el faré en presència de l’Església, perpètuament, sense cap restricció possible”.

Ho vivia molt intensament, sabent bé el que feia, com a metge i com a cristià. El Dr. Gerard Manresa deia d’ell : “Coneixedor per la seva condició de metge del desenvolupament sexual i de les crisis juvenils, parlava amb seguretat i amb precisió d’aquests temes. Parlava de la puresa, en privat i públicament, d’una forma viril i amb la naturalitat amb què parlaria de la valentia i la generositat”. I no solament ho vivia sinó que ho comunicava, com consta, per exemple, en el seu diari de guerra en el qual explica que un dia va fer als soldats, en el front, unes conferències sobre aquest tema i escriu: “He procurat enaltir la gran bellesa de la maternitat i he fet present la dissort, per a la Pàtria, que deixa la seva joventut a mercè de la baixa satisfacció de les seves passions”. I un altre exemple el tenim en la declaració d’una noia de Sarrià en el procés de beatificació, dient: “A les  noies de l’Acció Catòlica de Sarrià va despertar una gran estima per la virtut de la castedat, ja que ell era un exemple  vivent d’aquesta virtut i un apòstol per les seves exhortacions”.

Per això no ha d’estranyar que a l’entrada del poble de Monistrol de Calders, el dia 1 d’agost del 1976, es dediqués al beat Pere Tarrés un carrer i li fos erigit un monòlit, que recorda el seu vot fet la nit del Nadal del 1927 –ara fa 90 anys–, un monument singular i únic a la castedat; i el fet que molts anys, al voltant de la festa nadalenca, un grup de sacerdots celebrin la missa a l’església parroquial i preguin en ella per la puresa del jovent. 

NOTÍCIES  

Una nova placa commemorativa
S’està preparant la col·locació d’una placa commemorativa de la Confirmació del beat Pere Tarrés, a la parròquia de Sant Josep de Badalona, on va ser confirmat el dia 31 de maig de l’any 1910. Se sumarà a les ja existents:
A la façana de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires: al vicari exemplar.
A l’Institut d’Urologia del Dr. Antoni Puigvert: a la seva modèlica bondat.
A la façana de la casa on va néixer, a Manresa.
Als costats del seu sepulcre: dues plaques amb una breu biografia.
A l’església de Sant Joan Samora: record del seu ministeri.
A la parròquia de Santa Maria del Remei de les Corts: lloc de les seves exèquies.
A la parròquia de Santa Anna de Barcelona: l’antic beneficiat.
A la façana del carrer Gran de Gràcia, 93: el seu domicili de metge.
A la parròquia del Carme de Manresa: on va ser batejat.

Presa de possessió del nou rector de Sarrià
En la salutació que va fer el nou rector de Sarrià, Mn. Salvador Bacardit, va dir: “...Confio també, molt especialment, en la intercessió del Dr. Tarrés a qui tants tenim molta devoció i que gaudim del privilegi de disposar del seu sepulcre en aquesta parròquia. Tant de bo puguem, entre tots, impulsar la seva causa de santedat, tan exemplar...”.

Ajudes econòmiques a la Causa
Es poden fer a la bústia que hi ha prop del sepulcre, a Sarrià. També a la llibreta de la Caixa: 2100-3200-92-2105024972. I també directament a la vicepostulació: carrer Joan Güell, 200. 08028 Barcelona.

Amics de Núria
En la seva trobada d’Advent, els amics de Núria van tenir una conferència als locals de la parròquia de Núria de Barcelona sobre el tema “L’actualitat del beat Pere Tarrés”. 

Text portada: 
“La puresa en la joventut és el fonament de la grandesa futura, material i espiritual, dels pobles”.  (Glossa 166) 

Foto 1: Monòlit a l’entrada del poble.
Foto 2: Text del monòlit.
Foto 3: Fotografia del Dr. Tarrés en l’orla de final de carrera.