Núm. 116 - Febrer 2014
UNA ALTRA VEGADA EL Dr. TARRÉS TORNA A ROMA
Anys més tard, essent ordenat de prevere, novament va tenir ocasió de poder anar a Roma: el bisbe li va proposar d’anar a treure, allí, la llicenciatura de teologia i consta, segons va declarar Mn. Joan Batlles, que: “tot estava a punt perquè seguís el curs a la Universitat Gregoriana, fins tenia ja la cel·la assenyalada al Col·legi Espanyol de Sant Josep, però amb motiu de la guerra mundial, a la tardor del 1942, es va tancar la frontera, i mossèn Tarrés, que estava amb els tràmits dels papers, no pogué ja sortir cap a Itàlia”. Va ser llavors que, després d’un any de vicari al poble de Sant Esteve Sesrovires, va anar a llicenciar-se a Salamanca.
Però si en vida no va poder anar a la Ciutat Eterna, un cop mort amb fama de santedat, el seu nom hi ha anat més d’una vegada per fer el camí d’arribar un dia a ser venerat com a sant en els altars. El dia 11 de maig del 1972 es va fer la petició formal a la Congregació de les Causes dels Sants per a incoar el seu procés de Canonització, i obtingut el permís i fet tot el procés, el dia 2 de maig del 1990 es va lliurar a l’esmentada Congregació tota la documentació. Posteriorment el 4 de novembre del 1991 es va lliurar el resultat del procés sobre un presumpte miracle, que fou el que obrí camí a la beatificació, la qual es va celebrar a Loreto el dia 5 de setembre del 2004.
Han passat deu anys i novament el nom de Pere Tarrés ressonarà a Roma, gràcies a la documentació d’un presumpte miracle que s’ha estudiat al bisbat de Terrassa. El passat dia 11 de gener el bisbe Mons. Josep Àngel Saiz va presidir la clausura del procés sobre una curació, no explicable per les lleis naturals, esdevinguda en la persona d’una religiosa Germaneta dels Ancians Desemparats de Sabadell, Sor Josepa Guardado. En aquest acte el Sr. Bisbe de Terrassa es va comprometre amb jurament a portar a la Congregació per a la Causa dels Sants, en la seva propera visita “ad limina” que serà aquest mes de febrer, les dues carpetes que contenen la documentació recopilada en aquest procés.
L’acte del tancament del procés es va efectuar en una sala del bisbat de Terrassa. Juntament amb el Sr. Bisbe, que presidia l’acte de clausura, van ser-hi presents els membres del tribunal que des de l’any 2010 s’havien reunit periòdicament per interrogar la persona curada, que havia invocat el Dr. Tarrés –aquell sant metge que tant s’havia interessat per la salut dels tuberculosos– i que per la seva intercessió es va guarir d’una tuberculosi òssia, amb gran sorpresa de les seves germanes religioses. També havien interrogat els metges que havien tractat la malalta, així com les religioses i altres persones amb qui ella s’havia relacionat i havien constatat el canvi en la seva salut. Tot es feia per escatir fins a quin punt aquella curació tenia o no una explicació raonable. Eren el jutje president Mons. Salvador Cristau; el promotor de justícia (conegut vulgarment com l’advocat del diable) Mn. Joan Làzaro; Mn. Xavier Aróztegui que va actuar de notari i el metge Dr. Josep Masegú com a pèrit entès en el tema. També eren presents a l’acte de clausura Mn. Fidel Catalan, secretari general del bisbat de Terrassa, Mn. Francesc Raventós, vicepostulador de la causa de canonització del beat Pere Tarrés, dues religioses de la mateixa Congregació de la germana curada i unes trenta persones devotes del beat Tarrés.
L’acte va ser senzill però emotiu: després d’una invocació a l’Esperit Sant, el vicepostulador va fer una breu història de tot el procés de canonització del Dr. Tarrés, va assenyalar la importància de l’acte que es realitzava, camí previ a la canonització, i va manifestar el bé que podria fer la canonització d’aquest model de metges, d’apòstol de la joventut i de preveres que és el Dr. Tarrés, tot recordant les paraules del Papa el dia de la beatificació: “El nou Beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps”.
Tot seguit el Sr. Bisbe va preguntar al promotor de justícia si tenia res a objectar sobre aquest procés; i va demanar al jutge president si la documentació que es presentava, amb les còpies corresponents, eren totes les actes de les sessions, íntegres i autèntiques. Amb les respostes afirmatives el Sr. Bisbe va declarar públicament l’autenticitat del material present en tres carpetes: l’original i dues còpies.
Després d’això va manar als membres del tribunal signar l’acta de la sessió que s’estava fent, prèvia la lectura pública per part del notari, i va indicar que aquesta acta s’inclogués en les carpetes, guardant la carpeta de l’original a l’arxiu del Bisbat, i les còpies per a ser portades per ell mateix a Roma un cop fossin tancades i lacrades, cosa que va fer tot seguit el notari, ajudat pels altres membres del tribunal.
Els metges tècnics de la Congregació romana estudiaran novament el cas amb la documentació lliurada i en donaran el veredicte definitiu. És d’esperar, i així ho demanem a Déu, que aquesta curació tindrà una resposta positiva i que, per tant, obrirà la porta per a la canonització del beat Pere Tarrés.
El Sr. Bisbe Josep Àngel va concloure l’acte manifestant que era la primera vegada que en la diòcesi de Terrassa s’esdevenia un acte com aquest i que estava content que fos precisament per enaltir la figura del beat Pere Tarrés, un metge que, tot i tenir un currículum acadèmic excel·lent –matrícules en totes les assignatures–, es va dedicar principalment a atendre els pobres; que fou un gran apòstol de la joventut, amb una profunda espiritualitat plena d’amor a l’Eucaristia i a la Mare de Déu, com es llegeix en el seu Diari de guerra i també en el de la seva malaltia, tota plena d’alegria i d’amor a Déu. I que és també –va afegir el Sr. Bisbe– una figura lluminosa i exemplar per als sacerdots, essent un estímul per a ser apòstols i sants. Va acabar demanant la intercessió del beat per a tots, resant l’oració litúrgica del Beat.
Aquesta presència del beat Pere Tarrés, no física però nominal, esperem, i així ho hem de demanar a Déu, que sigui el preàmbul de la manifestació solemne a Roma, davant de tot el món, de la seva canonització, ell que havia anhelat d’anar-hi en vida, encara que Déu ho havia disposat d’una altra manera.
NOTÍCIES
Llibres escrits pel mateix Dr. Tarrés
FANTASIA. Prosa poètica escrita l’any 1937, perseguit i a recer d’una llar amiga.
EL MEU DIARI DE GUERRA. Escrit en el front on exercia de metge, des del 27 de maig del 1938 al 26 de gener del 1939.
MI DIARIO DE GUERRA. Traducció castellana per Mn. Jordi Piquer i José Casán.
GLOSSES. Articles varis, publicats al setmanari Flama.
FOTOGRAFIES
1. Fotografia del beat Pere Tarrés a la Columnata de Bernini.
2. El tribunal, el dia que va començar el procés.
3. Lacrant les carpetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada