RIN 107 - El Dr. Tarrés i Llardecans

RECORDS I NOTÍCIES

Núm. 107 - Desembre 2010

El Dr. Tarrés i Llardecans

“Hem arribat a Llardecans, a quatre quilòmetres de Maials... M’he posat, confiat i tranquil a les mans de Jesús i Maria...Vam arribar a Llardecans a les dotze de la nit.”

                        (El meu diari de guerra, dia 25 de setembre de 1938)

El poble de Llardecans, el dia 8 de novembre del 2009, va viure joiosament la festa de la consagració de l’altar de la capella-santuari de la Mare de Déu de Loreto, en una celebració litúrgica presidida pel Bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris Frigola. Durant la funció religiosa, en aquest altar s’hi van dipositar unes relíquies “ex ossibus” del beat Pere Tarrés, ja que ell és molt estimat pels veïns de Llardecans perquè durant la guerra, essent metge de l’exèrcit, va viure en aquest poble des del 25 de setembre de 1938 a l’11 d’octubre (fora d’un parèntesi d’alguns dies que va anar a Barcelona de permís), i la seva estada allí va deixar un gran i bon record, com també ho va fer en altres pobles veïns, de les terres del Segrià i de les Garrigues.

Aquest acte de la consagració de l’altar de l’ermita de Loreto, dóna peu a evocar en aquest full de Records i Notícies algunes de les paraules i fets que sabem del seu pas per aquelles terres. En el llibre El meu diari de guerra, i en el dia 25 de setembre, fa un bon elogi del poble, quan escriu tot just arribat: “La primera impressió de Llardecans és excel·lent”; i l’endemà s’esplaia més, dient: “Llardecans és un poble que està bé, voltat de feixes i feixes d’oliveres, que cobreixen totalment les lleugeres sinuositats del terreny. Al fons d’una d’aquestes, diguem-ne petites valls, hi ha una infinitat de pous, entorn dels quals hi ha unes petites faixes de regadiu, per cert ben mal curat. El poble té una església, veritable catedral per la seva grandària”. Aquesta lloança de la visió des de l’exterior de l’església queda modificada quan, dies més tard, escriu tot dolgut: “He trobat l’església del poble convertida en teatre i en sala de ball; m’ha fet molta pena. M’he fet, però, el propòsit de no assistir a cap representació, passés el que passés”.

Durant aquells dies, després de dormir la primera nit en un paller als afores del poble, i malgrat tenir “l’ordre que ningú de la Brigada no es pot quedar dins del poble”, va intimar amb una família, la de la casa “on vam anar a parar el primer dia amb la farmaciola, però que haguérem de treure l’endemà per una ordre superior”. Allà, a conseqüència d’una conversa sobre l’existència de Déu i de manifestar-se, tot seguit, obertament creients, li van facilitar, amb gran alegria per la seva part, una habitació que “més que per res desitjava per retirar-m’hi, per tenir un lloc on pogués estar recollit, per poder lliurement i tranquil estudiar filosofia”.

És des de la finestra d’aquesta habitació que la tarda del 9 d’octubre, “al començar a estudiar va fer-me recordar d’invocar la meva estimada Mare, la benaurada i sempre pura Verge Maria, el sentir cantar, públicament, a cor, per un grup de nenes” unes cançons de lloança a la Verge. Escriu: “És la boca dels infants que, malgrat tot, invoca lloances al Déu de l’amor, que l’home s’entesta a voler fer desaparèixer”. És l’home ple de Déu, que en tot troba ocasió de veure-hi la trascendència, i motiu per a lloar-lo.

També explica que un dia va “presenciar una escena tristíssima que m’ha fet plorar, i que deu renovar-se cada dia en moltes llars”. Descriu l’arribada de la carta amb la notícia de la mort de quatre nois del poble, al front de l’Ebre, i la desesperació de la mare d’un d’ells. “Quin dia de dol! Quina impressió ens ha fet a tots els soldats. Tots hem participat de l’immens dolor d’aquest poble. I pensar que nosaltres estem al mateix lloc o en camí semblant”. I més endavant escriu: “Contrast. A la casa on menjo amb el Comandant, aquesta nit passada, a les deu els ha arribat el fill del front: una escapada de vint-i-quatre hores. Era bonic veure l’alegria dels pares i germans”. Tot el seu diari és una descripció de la situació de guerra, de les reaccions de la gent que s’hi veu immergida i sofreix els efectes desoladors que implica, ja que és resultat d’haver oblidat l’amor de Déu i, en conseqüència, haver fet germinar l’odi entre els germans.

Aquí a Llardecans, com també durant la seva estada a Albagés, retrata un altre efecte de la guerra i exposa el seu dolor “al veure palpablement l’extraordinària perversió dels homes. Hem arribat en aquells graus de depravació de què ens parlen els historiadors de l’antiga Roma... La immoralitat i la passió de la luxúria cremen despietadament el cor i l’ànima dels homes i de les dones, i els dominen d’una manera absoluta... Confio que un cop acabada la guerra, sortiran per la gràcia de Déu els autèntics salvadors de la Pàtria, els sants que, amb el seu exemple, la seva austeritat, i el foc de la seva paraula, arrossegaran les multituds per les vies de la salvació”. Ell seria un d’aquests sants que amb el seu exemple estimularia a seguir els camins de Déu, exalçant amb entusiasme la virtut de la castedat.

De segur que molts dels fills de Llardecans podrien explicar altres actuacions i anècdotes del metge Tarrés en el seu pas pel poble, però certament la seva petjada no s’ha esborrat. N’és una prova, que passats els anys, el dia 5 de maig de 2005, un bon grup de persones de Llardecans i dels pobles veïns anaren a la parròquia de Sarrià a visitar el sepulcre del Beat, així com el Memorial o petit museu, annex a l’església. Allà celebraren la Missa tot recordant i agraint d’haver pogut tenir pels seus carrers un sant, testimoni de l’amor de Déu i imitador de Crist, que tant estimava.

NOTÍCIES

Presumpte miracle

Després de llargues consultes a especialistes de Roma i d’altres universitats, s’ha iniciat el procés canònic d’un possible miracle atribuït al Beat Pere Tarrés: el divendres dia 12 de novembre el bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses va constituir el tribunal eclesiàstic per estudiar aquest possible miracle atribuït al Beat Pere Tarrés i  acomplert en una religiosa d’aquest bisbat. Presideix el tribunal Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar, i en formen part Mn. Joan Làzaro, promotor de justícia i Mn. F. Xavier Aróztegui, notari. Així mateix ha nomenat el Dr. Josep Massegú com a pèrit mèdic en el tribunal. En l’acte hi foren presents la postuladora de la Causa de canonització Srta. Sílvia Correale, el vicepostulador Mn. Francesc Raventós, i Mn. Fidel Catalan, secretari general del Bisbat.

La Vigília de Sant Lluc a Manresa

Un any més la Delegació Comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar la tradicional Vigília de Sant Lluc, a l’Auditori de la Fundació Caixa Manresa de la capital del Bages, el divendres dia 22 d’octubre. El catorzè premi Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret, fou atorgat al metge anestesista Dr. Pere Giménez Sáez. Aquest premi és un guardó lliurat a un metge jubilat que hagi portat una trajectòria professional i humana d’eficiència i bonhomia

Un nou llibre

El dia 25 de setembre, a la Sala de la Mare de Déu de la Mercè de la catedral de Barcelona, va celebrar-se la presentació del llibre Història de l’Organisme Benèfic antituberculós de Barcelona, que porta aquest títol secundari: L’obra d’un metge sacerdot: el beat Pere Tarrés. Aquest llibre és la publicació pòstuma d’un manuscrit que deixà el Dr. Gerard Manresa Formosa. Aquest llibre fa conèixer un altre capítol de l’acció caritativa de l’Església, amb l’exposició d’una bona part de la història de l’O.B.A., l’obra creada pel Dr. Tarrés a favor dels necessitats, que encara perdura.

Ajudes a la Causa de Canonització

Comuniqueu els records que pugueu tenir del Beat Pere Tarrés: cartes, escrits, fotografies... a la Comissió pro Canonització del Beat Pere Tarrés (carrer Joan Güell, 200. Barcelona-08028). També podeu fer ajudes econòmiques; és millor fer els donatius a la llibreta de “la Caixa”: 2100-3200-92-2105024972.

Nadal

Records i Notícies i tots els qui treballen en la Causa de canonització del Dr. Pere Tarrés, amb motiu del Nadal, feliciten tots els amics i devots del nostre Beat amb paraules escrites per ell mateix: “Acostem-nos al Pessebre, a l’Infant pobre i humil... Talment el Nadó Diví, la seva gran lliçó d’humilitat... ens mou a fer-nos petits, a ésser infants, a ésser purs, innocents i humils com la violeta boscana...”

SANT  i  JOIÓS  NADAL!

FOTOS

1. Consagració de l’altar de l’Ermita de la Mare de Déu de Loreto.

2. Campanar de l’església parroquial de Llardecans.

3. El tinent metge, Dr. Tarrés: un místic en el front. Dibuix d’Antoni Batllori i Jofre.