RECORDS I NOTÍCIES
Núm. 109 – Setembre
2011
Excursionismes
"He gaudit d’un espectacle imponent.
Als meus peus una fondalada immensa
com un cossi gegant ple de boira, del fons
del qual com si estigués en ebullició,
sortien bafarades immenses de fum...Oh
quin goig!...
“Benedicite Domino”
Ens agrada la Natura,
en parlem freqüentment però en aquets mesos d’estiu ens és més fàcil sentir-nos
motivats a parlar-ne més. Com més verge és, val a dir, com menys l’acció de
l’home l’ha deteriorada, més ens atreu contemplar-la: els boscos, els rierols,
els cims nevats, la ufanosa verdor, les flors boscanes, els ocells i les aus, i
tantes altres realitats que ens encisen. També el Dr. Tarrés era un enamorat de
la Natura. En parlar de les seves estades a la Vall de Núria s’ha escrit d’ell: “El Dr. Tarrés era certament un fervent
admirador de la Natura. La
seva ànima, extraordinàriament sensible, gaudia en la contemplació de les
meravelles de la Vall
de Núria. Les muntanyes, els prats, els rierols harmoniosos i cristal·lins, les
tendres floretes i els avets d’un perfil gòtic, els núvols, la boira i la neu,
tot li parlava de Déu ¡Quantes vegades li havíem sentit recitar a poc a poc, de
cara al cel, i contemplant els pics alterosos, l’Himne dels Tres Joves: “Beneïu
muntanyes i turons...”. I aquesta visió que tenia de la Natura desitjava que tothom
la tingués, Per això Records i Notícies es
complau a divulgar aquest escrit, titulat EXCURSIONISMES i publicat a Flama el 7 d’abril de 1932, en el qual
malda per ajudar a trobar el ver sentit de la contemplació de la Natura, i a la vegada
facilita al lector descobrir la millor manera de veure i fruir de la Naturalesa.
Però
segurament que us sorprendrà llegir el títol “excursionismes” i us preguntareu
a què ve això posat en plural.
Dissortadament,
amics, hi ha moltes menes d’excursionisme. Així, per exemple, el d’aquells que
creuen que aquest esport consisteix a equipar-se més o menys ridículament i
anar a fer una costellada a la primera font que troben, deixant arreu rastre
del seu pas, cridant, gesticulant, embriagant-se a voltes, blasfemant altres
vegades, prova manifesta d’incivilitat i incultura.
O el
d’aquells altres que el fan servir únicament per estirar-se sota un pi tot el
dia sense altra finalitat; o el d’aquells joves i noies que el converteixen en
un mitjà de flirteig, més o menys cursi, amb les calces blanques, ben planxats,
amb una cadeneta i medalla d’or al coll i sobretot el casquet blanc posat mig
de gairell.
Fins
aquí, amics, potser no hauríem parlat ni escrit aquestes ratlles. Però dintre
l’excursionisme noble, el veritable excursionisme, el d’aquells que el fan
sevir com a mitjà educatiu, de formació integral, hi ha també dues formes que
semblarà, a primer cop de vista, trivial el parlar-ne, la diferència de les
quals potser algú la trobarà poc fonamental.
Ens
referim a l’excursionisme practicat amb un esperit cristià i a l’excursionisme
laic pròpiament dit.
Ambdós
sabran apreciar les meravelles de la Naturalesa, la grandiositat i la bellesa sublim
de totes les seves manifestacions; ambdós sabran veure la valor artística d’una
obra arquitectònica, d’un monestir enrunat, d’un castell encimbellat; ambdós,
finalment, copsaran la importància històrica de cada una d’aquestes coses i la
seva valor científica, folklòrica i geogràfica.
Però,
amics, amb tot, hi haurà una fonamental diferència. L’home que practica
l’excursionisme únicament per treure el profit educatiu, històric, científic o artístic,
quin dubte hi ha que al final de la jornada tindrà el goig d’un dia ben utilitzat, el plaer que dóna la possessió de
nous coneixements, àdhuc potser, l’orgull ben natural d’haver fet una
descoberta en benefici de la
Ciència; però l’home que al mateix temps que cerca tot això
que acabem de dir, i que també sap trobar-ho i sap entusiasmar-s’hi i s’extasia
en la seva contemplació, sap veure en cada una d’aquestes coses la mà de Déu, la Bondat, la Saviesa, en una paraula,
sap veure-hi el mateix Déu en cada un dels seus atributs; oh amics!, quina
diferència, quin altre encís no tindrà per a aquest darrer, la cançó monòtona
d’un fontinyol cristal·lí, o les cantúries dels ocells, o el murmuri del vent
passant per entre el fullatge o la munificència de tota la Natura... Tot li parlarà de
Déu, fins les coses més ínfimes; tot li recordarà l’existència d’un Creador, i
el cor d’aquell excursionista s’aixecarà envers Déu i entonarà Cel amunt una
lloança; sense adonar-se’n, al costat de totes aquelles altres coses que un
esperit laic haurà sabut copsar, al costat d’un entusiasme científic o
artístic, l’excursionista cristià s’haurà manifestat com és veritable cristià
convertint aquell paisatge meravellós en un temple immens, on l’home haurà fet
un acte d’adoració, confessant l’omnipotència de Déu.
Heus
ací, amics, si n’hi ha de formes d’excursionisme. Practiqueu, però, la darrera.”
NOTICÍES
Recordatoris del Beat en llocs de Catalunya vinculats al
Dr. Tarrés
1. Monistrol de
Calders: monòlit commemoratiu del vot de castedat que va fer la nit de
Nadal de 1927. Únic monument conegut erigit a la virtut de la puresa.
2. Santuari de
Núria: font dedicada al Dr. Tarrés, amb un esgrafiat de l’artista de Sarrià
Pere Queraltó, al costat de l’ermita de sant Gil, inaugurada a l’any de la seva
mort.
3. Monestir de
Montserrat: relleu del Dr. Tarrés amb en Francesc Castelló, màrtir de la F.J.C., a la façana principal
del Monestir, obra de l’escultor Ramon Cuello.
4. Sant Esteve
Sesrovires: placa commemorativa recordant el Vicari exemplar, a la façana
de la parròquia, i a l’interior la primera imatge del beat, de l’escultor
Cuello.
5. Sant Joan
Samora: placa commemorativa i un medalló, obra de l’escultor Josep Maria
Nuet Martí, a dins de l’església del poble.
6. Manresa:
monòlit commemoratiu al pla de la
Seu amb un medalló obra de Josep Maria Nuet Martí; un vitrall
a l’interior de la Seu;
placa commemorativa a la paret de l’immoble on era la seva casa natal; placa
commemorativa del bateig del Dr. Tarrés a la parròquia del Carme.
Recordatoris del Beat en llocs de la ciutat de Barcelona
vinculats al Dr. Tarrés
1. Parròquia
de Sarrià, capella del sepulcre amb pintures de Joan Torres Viver, estàtua
de Montserrat Garcia Rius, dues inscripcions, sobre qui és el beat, amb un
medalló obra de Josep Maria Nuet Martí i una llàntia de peu ofrena de la
parròquia de les Corts; i el Memorial que recull els objectes més destacats de
la seva vida.
2. Parròquia
de les Corts, placa commemorativa de les seves exèquies; i imatge obra de
Montserrat Garcia Rius.
3. Seu
de la Fundació Pere
Tarrés, bust de l’escultor Cèsar Vilà, i majòliques a la façana i dins
l’edifici indicant qui era el Dr. Tarrés.
4. Parròquia de Santa Anna, placa
commemorativa del beneficiat Mn. Tarrés.
5. Catedral de Barcelona, imatge en una
capella del claustre, obra de Montserrat Garcia
6. Seminari Conciliar de Barcelona, estàtua
de l’escultora Rebeca Muñoz, en el jardí.
7. Carrer Gran de Gràcia, núm.: 93, placa
recordant el seu domicili i despatx de metge.
8. Arquebisbat de Barcelona, maqueta del
relleu de Montserrat.
9. Local social de la Federació de Cristians
de Catalunya, pintura a l’oli d’un retrat del Dr. Tarrés obra de l’artista
Josep Maria Nuet Martí.
10. Residència
Sacerdotal Sant Josep Oriol, bust obra de l’escultora Rebeca Muñoz, i
estàtua del metge Tarrés, obra de l’escultor Ramon Cuello.
Carrers dedicats al Dr. Tarrés
1. Manresa,
recordant el seu fill predilecte.
2. Sant Joan de
Vilatorrada, poble del seu pare.
3. Monistrol de
Calders, recordant el seu vot de castedat.
4. Noves de
Segre, recordat el seu pas durant la guerra.
5. Garcia,
recordant el seu pas durant la guerra.
6. Sant Esteve
Sesrovires, recordant el Vicari exemplar.
7. Barcelona,
on va viure, va treballar i on té el seu sepulcre.
8. Sant Boi de
Llobregat, obra d’uns devots.
9. Castellcir,
obra d’uns devots.
FOTOS
1. El Dr. Tarrés d’excursió a Lourdes de la Nou, amb Mn. Antoni Batlle,
consiliari de l’escoltisme.
2. El Dr. Tarrés d’excursió a Montserrat, fotografiat amb uns
companys en el pas dels francesos en el camí de Sant Jeroni, el 24 de juny de
1935.
3. El Dr. Tarrés en els entorns del santuari
de la Mare de
Déu de Falgars, amb els companys Mn. Daumal i Mn. Francesc Sardà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada