RIN 119. Un bon coneixedor de Mn. Pere Tarrés

"Destacava entre nosaltres per la seva pietat i vocació fervorosa a l’apostolat, 

així com pel seu gran desig de ser sacerdot al servei de l’Església."

El dia 16 de febrer d’enguany va morir el prevere de Barcelona Mn. Francesc Vergés i Vives que fou una de les persones que va tractar més intensament el Beat Pere Tarrés durant els anys del seu ministeri sacerdotal, és a dir, de l’any 1942 al 1950, els últims de la seva vida. El coneixia intensament i l’apreciava tant que en parlava sovint i manifestava sempre una gran admiració envers la seva persona, reconeixent-li les seves extraordinàries qualitats humanes, la fama de santedat que ja tenia en vida i la joia de veure reconegudes l’exemplaritat de la seva vida i virtuts.

La coneixença va començar amb motiu de l’ingrés al mateix dia dels dos al Seminari de Barcelona, el 29 de setembre del 1939. Malgrat que en Tarrés portava onze anys de metge i tenia més de trenta anys quan va entrar al Seminari, de seguida es va fer amic dels joves seminaristes, i això va donar peu que sorgís l’amistat entre ell i mossèn Francesc Vergés. Posteriorment, ja ordenats de prevere, Mn. Vergés va substituir el Dr. Tarrés en el càrrec de vicari de la parròquia del poble de Sant Esteve Sesrovires i és per aquest motiu que el va tractar amb una certa freqüència i, més tard, en ser traslladat de vicari a Vilafranca s’hi va relacionar molt ja que el Dr. Tarrés era el viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica, i a Vilafranca hi havia un centre molt nombrós i actiu de joves, cosa que va donar peu que es veiessin moltes vegades per tractar sobre les activitats de la joventut. Dos anys abans de morir el Dr. Tarrés, tots dos van afiliar-se a l’associació Unió Sacerdotal, fundada un any abans, i que tenia per objectiu la santificació dels sacerdots diocesans de Barcelona: va ser un temps de profunda ajuda espiritual, d’amistat i de coneixement mutu fins a la santa mort del Dr. Tarrés. Temps més tard Mn. Vergés encara va augmentar el coneixement de les qualitats i santedat del beat Pere Tarrés, en substituir-lo a la consiliaria de les noies d’Acció Catòlica de Sarrià, constatant les moltes activitats realitzades per ell i la profunda pietat que havia inculcat a les sòcies d’aquells centres d’Acció Catòlica sarrianencs.

Records i Notícies vol donar a conèixer alguns dels records que més comentava Mn. Francesc. Del temps de Seminari explicava: “Era una persona especialment devot de la Mare de Déu. Recordo que estava especialment orgullós de la seva petita i pobre cel·la, i que sobre la seva taula hi tenia una estampa que representava la figura de Maria Verge en l’Advent, recollida en adoració davant la llum que sortia del seu si... També destacava per la seva humilitat i senzillesa envers els condeixebles, els professors i formadors... i sobresortia, també, per la seva jovialitat i esperit alegre, fàcil a la broma innocent i a explicar anècdotes divertides de la seva vida”.

Mn. Vergés, dels temps de vicari de Sant Esteve Sesrovires explicava entre molts altres records: “Vaig constatar la formació i renaixement espiritual de moltes persones joves i grans, i la conversió a la fe de molts homes que des d’infants n’estaven allunyats, així com l’aproximació i quasi reconciliació dels diferents bàndols del poble... Aglutinava els infants, exhortant-los a estimar Jesús i a fer bones obres. La gent encara recorda amb joia la gatzara setmanal de quan el rector de la parròquia retornava del viatge a Barcelona. El vicari l’anava a rebre a l’estació amb tota la quitxalla: traspassaven joiosament el poble i recorrien els cinc-cents metres de camí que hi ha fins a l’estació, a esperar que arribés el tren; i quan el rector ja havia baixat del vagó, retornaven amb ell cap a la parròquia acompanyat amb tots els nens i nenes i anaven fins a la rectoria tot cantant i fent molta gatzara”.

De mossèn Tarrés viceconsiliari recordava “com exhortava els mossens perquè treballessin per aconseguir una joventut de caràcter, plenament donada al servei de l’Església i dels pobles, compromesa, casta i alegre amb iniciatives a favor de la societat”.

També Mn. Vergés recorda com el Dr. Tarrés s’entusiasmava per la formació espiritual que volien aconseguir en la Unió Sacerdotal: “Seguint un reglament de vida que incloïa les virtuts sacerdotals pròpies del sacerdot diocesà, però seguint les pautes de la vida consagrada de pobresa, castedat i obediència a les quals es volien comprometre amb vots privats i així, amb la protecció de la mirada de la Verge Maria: viure l’esperit sacerdotal d’unió amb Crist, la vida de l’Església viscuda plenament a nivell universal i diocesà, la fidelitat al Papa, l’esperit de caritat i de comunitat a la parròquia i a la diòcesi, i la humilitat fins a la plena renúncia a tot. Va ser un membre molt fidel i fervorós en la pràctica dels compromisos contrets com és l’oració i el de donar comptes de la pobresa personal”.

De l’activitat del Beat Pere Tarrés a Sarrià recordava: “El Dr. Tarrés va arribar a tenir coneixement de cada una de les sòcies dels centres d’Acció Catòlica, i va entrar en contacte amb les seves famílies i això li va donar una gran influència en una gran part de la parròquia... A més de les activitats pròpies de l’Acció Catòlica: cercles d’estudi, reunions generals, recessos... va crear moltes activitats en les quals va conrear la cultura religiosa i profana i la pietat de les associades... va portar direcció espiritual de moltes sòcies i d’altres persones de Sarrià, com també va mantenir una gran correspondència epistolar... Va ajudar seriosament les obreres en els seus problemes i va fundar un centre de la JOC (Joventut Obrera Catòlica), cosa que, en aquell temps, políticament no estava permesa... Moltes persones, homes i dones, guarden un agradable record d’ell com d’un sacerdot sant i entregat a tots, especialment als més senzills”.

Gràcies hem de donar a Mn. Francesc Vergés, com també a totes aquelles persones que com ell, amb els seus records i amb les seves declaracions en el procés de beatificació, han fet possible conèixer més i millor el Beat Pere Tarrés i així poder-lo admirar més i imitar aquest home de Déu que fou el Dr. Tarrés.

NOTÍCIES

Procés del presumpte miracle 
La documentació presentada a la Congregació de les Causes dels Sants fa el seu curs, esperant que sigui aprovat el presumpte miracle i que puguem gaudir de la Canonització del Beat Pere Tarrés.

Nova imatge del Beat 
La parròquia del Carme de Manresa, on va ser batejat el Beat Pere Tarrés, inaugurarà aviat una nova imatge en bronze del Beat, afegint-se així a les ja existents: Sepulcre de Sarrià, façana del Monestir de Montserrat, parròquia de Sant Esteve Sesrovires, parròquia del Remei de les Corts, claustre de la Catedral de Barcelona, residència Sol Ponent de Sant Andreu de la Barca, jardins del Seminari Conciliar de Barcelona...

Un nou llibre 
El proper mes de maig podrà adquirir-se un nou llibre que recull cinquanta articles publicats, amb el títol general de Enraonant sobre el beat Pere Tarrés, en el setmanari Catalunya Cristiana, sobre vivències del Beat Pere Tarrés, explicades pels qui les van viure.